Motu proprio “Ad charisma tuendum”: preguntes i respostes

Oferim algunes preguntes i respostes preparades des de l'Oficina de comunicació de l'Opus Dei a propòsit del motu proprio “Ad charisma tuendum”.

1. Quina és la finalitat d'aquest motu proprio?

El motu proprio Ad charisma tuendum (“Per a tutelar el carisma”) desenvolupa i concreta el canvi produït per la Constitució apostòlica Praedicate Evangelium, en transferir les competències en matèria de prelatures personals del Dicasteri dels Bisbes al del Clergat. Tant el títol com la introducció trasllueixen la determinació del Sant Pare perquè aquest canvi sigui dut a terme dins del respecte ple al carisma de l'Opus Dei.

2. Què suposa aquest motu proprio a la vida dels fidels de la Prelatura?

El motu proprio suposa una crida a prendre consciència de la potencialitat del carisma de l'Opus Dei en la missió de l'Església. Com diu el Sant Pare, “segons el do de l'Esperit rebut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, en efecte, la prelatura de l'Opus Dei, amb la guia del propi prelat, compleix la tasca de difondre la crida a la santedat al món, a través de la santificació de la feina i dels deures familiars i socials”. Com que és el Papa mateix qui recorda aquesta responsabilitat, els fidels de l'Opus Dei se sentiran moguts a aprofundir cada vegada més en aquest carisma i a discernir, sota la llum de l'Esperit Sant, com encarnar-lo en les noves situacions del nostre món.

3. Per què s'insisteix en el “carisma”? Són realitats oposades el carisma i la jerarquia?

Com diu el Vaticà II, l'Esperit Sant se serveix dels dons jeràrquics i carismàtics, per guiar l'Església (Lumen Gentium, n. 4). En aquest motu proprio es reafirma el carisma de l'Opus Dei, rebut per sant Josepmaria Escrivà, i la seva missió en l'edificació de l'Església. Uns dons estan al servei dels altres; i de tots hi ha necessitat a l'Església, que sàviament al llarg de la història va trobant la manera com s'enriqueixin i es protegeixin recíprocament. Al motu proprio es recorda que el govern de l'Opus Dei està al servei del carisma —del qual som administradors, no propietaris— perquè aquest creixi i fructifiqui, confiant que és Déu qui obra tot en tots.

4. Com es complementen carisma i jerarquia a l'Opus Dei?

El carisma de l'Opus Dei consisteix a ajudar espiritualment totes les persones, homes i dones, de qualsevol procedència i de qualsevol professió, que se santifiquin allà on són, i a ajudar-les a propagar la crida universal a la santedat al mig del món, amb l'únic títol d'haver estat batejats. Per tant, els fidels de la Prelatura no formen ni actuen en grup pel fet de pertànyer a l'Opus Dei.

El carisma de l'Opus Dei té necessitat del ministeri sacerdotal: aquí és on cal la intervenció de la jerarquia. Per aquest motiu, com recorda ara el Papa Francesc, “per a tutelar el carisma, el meu predecessor sant Joan Pau II, a la Constitució apostòlica Ut sit, de 28 de novembre de 1982, va erigir la Prelatura de l'Opus Dei, confiant-li la tasca pastoral de contribuir de manera peculiar a la missió evangelitzadora de l'Església”. Amb la  maduració i assimilació progressiva dels ensenyaments conciliars sobre els dons jeràrquics i carismàtics s'anirà entenent cada cop millor com, lluny d'una oposició entre ambdós, a l'Opus Dei són realitats complementàries.

5. Canvia alguna cosa al govern de la Prelatura?

El canvi se situa a les relacions de la Prelatura amb la Santa Seu. El motu proprio no introdueix directament modificacions en el règim de la Prelatura, ni en les relacions de les autoritats de la Prelatura amb els bisbes. Alhora, preveu que l'Opus Dei proposi una adequació dels Estatuts a les indicacions concretes del motu proprio.

6. Què són els Estatuts? Per què són tan importants per a la Prelatura?

El Codi de Dret Canònic preveu que la Santa Seu, en el mateix moment de la creació d'una prelatura personal, doni els estatuts, que són les normes que defineixen l'àmbit de la prelatura, la peculiar missió pastoral que en justifica l'existència i les determinacions de la forma de govern. Són, per tant, juntament amb el document pontifici que l'estableix, les normes constitucionals de l'ens. En el cas dels Estatuts de la Prelatura de l'Opus Dei, a més de definir-ne la missió (la promoció de la santedat al mig del món) i declarar-ne el caràcter universal, es recull la descripció del carisma -'el do de l'Esperit rebut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer” de què parla el Papa Francesc- i els mitjans amb què els fidels de l'Opus Dei han de viure la seva missió. Als Estatuts es descriu l'organització del govern de la Prelatura. A més de la previsió d'uns vicaris i consells que ajuden directament el prelat, els Estatuts reglamenten que l'exercici del govern s'ha de dur a terme seguint dues pautes, volgudes explícitament per sant Josepmaria: la col·legialitat en la presa de decisions i una important participació dels laics (homes i dones).

7. Per què s'assenyala que el prelat no serà bisbe?

Es tracta d'una iniciativa i decisió de la Santa Seu, en el marc d'una reestructuració del govern de la Cúria, per reforçar –com diu el motu proprio– la dimensió carismàtica.

8. A què es refereix el títol de protonotari apostòlic supernumerari que s'esmenta al motu proprio?

Es confereix a la figura del prelat un títol honorífic i un tractament que, reafirmant la condició secular -que és central al carisma de l'Opus Dei-, l'uneix de manera especial al Sant Pare, com a part de l'anomenada “família pontifícia”. Es diu “supernumerari”, per distingir-lo dels qui són notaris a la Santa Seu.