Missatge dels Bisbes de les diòcesis catalanes

Us oferim el missatge dels nostres bisbes en complir-se els 10 anys del Concili Provincial Tarraconense.

Germans i germanes de les Esglésies de Déu amb seu a Catalunya,

Amics i amigues amb qui compartim il·lusions i esperances, inquietuds i sofriments en aquesta nostra societat catalana, a la qual estimem i volem servir amb lleialtat i diligència.

Enguany es compleix el desè aniversari de la celebració del concili provincial Tarraconense de 1995.

S'han aplegat a Montserrat, amb nosaltres, els bisbes, un bon grup de cristians: preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques dels nostres deu bisbats, per donar gràcies a Déu pel do del Concili.

Estem convençuts que ha fet molt de bé a les nostres Esglésies; ens ha donar un nou to vital; ha marcat un nou tarannà pastoral a tota l'activitat apostòlica, en els pastors i en el laics. L'influx determinant del nostre Concili es percep en els plans i en les programacions diocesanes; en les assemblees, campanyes i publicacions dels moviments, de les associacions i dels diversos grups eclesials. Ha propiciat actituds efectives de comunió eclesial i ens ha ajudat a avançar vers un servei pastoral més conjunta entre les nostres Esglésies , i esperem que arribi el reconeixement jurídic desitjat.

El Concili es va reunir i va realitzar la seva tasca sota el guiatge del Senyor Jesucrist, el nostre Bon Pastor, amb el desig de consolidar l'esforç realitzat per les nostres Esglésies des del concili ecumènic Vaticà II i portar-lo a una renovada sintonia amb allò que l'Esperit fa entendre als deixebles de Crist, amb una immensa simpatia a la realitat eclesial i social de Catalunya, amb el propòsit d'anunciar a tothom Jesucrist salvador “amb un gest i amb un llenguatge capaços de comunicar la tendresa i l’amor de Déu”, per acomplir així la que, des del primer anunci, va ser la finalitat del Concili: "Com evangelitzar, avui, la nostra societat".

L'Esperit Sant va donar resposta al clam dels fidels cristians de Catalunya: "Esperit, què dius a les nostres Esglésies?" La resposta de l’Esperit Sant és en les 170 resolucions conciliars, en les quals hem de saber-hi percebre el missatge que ens adreça i la missió que ens encomana.

El Concili és viu. El seu esperit i la seva concreció resten en les resolucions conciliars. Hem de confiar en la presència de l'Esperit Sant en nosaltres i en els seus dons de saviesa i de fortalesa, de pietat i de reverència del Senyor.

En deu anys han canviat moltes coses en la nostra societat, esdevinguda avui encara més secular i més plural, més marcada pel progrés de la tècnica i amb mes desequilibris socials i educatius. També el pas del temps s'ha fet sentir amb noves dificultats pel que fa a la vida religiosa i al treball pastoral de les comunitats cristianes. Tot això ens urgeix a fer arribar l'anuncia de la bona nova fidelment i de manera entenedora als homes i dones del nostres dies, a mobilitat i renovar totes les energies i capacitat d'acció de les nostres diòcesis a la llum de l'evangeli, a fer efectiva la nostra sol·licitud envers els més pobres i marginats, a potenciar la coordinació de l'activitat pastoral de les deu diòcesis amb seu a Catalunya i la comunió de tots els seus membres en el si de la comunió de l'Església estesa d'Orient a Occident, amb el guiatge del nou successor de Pere, el papa Benet XVI.

A vegades sembla que tenim massa preocupació i massa neguit per la imatge que projectem, per ser ben reconeguts i valorats socialment, per trobar-nos a gust en l'Església. Estem -hem de sentir-nos- en missió. Som enviats. El manament de Jesús és: Aneu, anuncieu la bona nova de l'evangeli a tothom. (cf. Mc 16,15); Feu deixebles meus (cf. Mt 28,19). Sigueu testimonis meus (cf. Lc 24,48).

Els bisbes, i amb nosaltres els cristians que ens hem aplegat a Montserrat, hem deliberat sobre els fruits del Concili en aquest primers deu anys i el que ens suggereix, encara, per al present i per encarar el futur. Us trametem, doncs, aquest missatge, amarat d'amor a Déu i al nostre poble, plenament esperançats. El Senyor és el nostre goig i la nostra pau.

Els pobres, els malalts, els que us sentiu descoratjats o decebuts, sou els primers en la nostra estima fraternal.

Sota el patronatge de santa Maria, la Mare de Déu de Montserrat, es va convocar i celebrar el nostre Concili. A ella, encomanem avui la seva vigència i els seus fruits, per al bé del nostre poble.

Montserrat, 5 de juny de 2005

    Agencia Flama.info 6 juny 2005