"Gulliver i Déu". Meditació de sant Rafael (05.06.20)

Publiquem l'última de les meditacions de sant Rafael, en format àudio. Han estat 11 podcasts amb què diversos sacerdots han procurat ajudar a enfortir la vida d'oració en temps de la Covid-19.

Escolta la meditació "Gulliver i Déu" (05.06.20)

Coneixes la novel·la d'«Els viatges de Gulliver»? Tracta sobre un metge que al veure's fracassat decideix viatjar en vaixell. Després d'una tempesta en la qual moren la resta de passatgers, es desperta en una platja en la qual els lil·liputencs li han lligat a terra amb moltíssims fils, pèls i cordes. I, encara que ho intenta, no és capaç d'aixecar-se.
Aquest diumenge celebrem la festa de Déu: la Santíssima Trinitat. Què podem entendre d'aquesta realitat que ens va transmetre Jesucrist? És important perquè Déu ens ha creat a imatge i semblança, i habita en la nostra ànima en gràcia.
Déu ens crea, Jesús ens salva i l'Esperit Sant ens comunica la força per volar i ser fills de Déu, per estimar-lo i gaudir amb la llibertat dels fills de Déu.
Gulliver... podem ser tu i jo. Lligats a terra amb filets subtils (una expressió que utilitzava sant Josepmaria), incapaços de volar. Quins són aquests fils que ens impedeixen ser lliures? Es necessita una tasca d'examen per descobrir-los i demanar a Déu que ens alliberi d'aquesta presó i imprimeixi en nosaltres la figura del seu fill Jesús mitjançant el sagrament de la Penitència, l'Eucaristia, l'acompanyament espiritual i els mitjans de formació cristiana.


Escolta la meditació "Pentecosta, un amor que ho omple tot" (30.05.20)

Pentecosta. És la posada de llarg de l'Esperit Sant. Tot succeeix en el petit balcó d'una casa de Jerusalem. Com relata l'Evangeli, uns homes porucs són els protagonistes d'una revolució que impulsa la tercera Persona de la Santíssima Trinitat.
Com ha d'influir en la nostra vida? Quins efectes té el tracte amb l'Esperit Sant? Si, amb generositat, obrim la balconada del nostre cor, ens encendrà en el seu Amor, ens regalarà els seus dons i fruits, i ens farà més semblants a Jesús, per viure l'aventura de la vida cristiana.


Escolta la meditació "L'Ascensió, el resum de la nostra vida" (23.05.20)

El comiat de Jesucrist va tenir dos efectes en les persones que la van presenciar: se'n van anar amb alegria, i ho van fer plens de confiança en la missió que havien rebut. Per què? Potser la resposta es trobi en la promesa que havien escoltat de llavis del Senyor: que no els deixaria sols i que els enviaria l'Esperit Sant.

En la nostra vida es repeteix aquesta escena. Jesucrist ens ha imposat les mans i ens ha demanat que posem la nostra vida a les seves mans ferides, per protegir-nos. Així les debilitats, cansaments o falta de talents mai no seran un impediment per saber-nos elegits per Ell, per fer "deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat"(Mt 28, 19-20).


Escolta la meditació "No sóc aquí que sóc la teva Mare?" (16.05.20)

"La mare està amb la mare...". Amb una història d'una nena i la Mare de Déu de Guadalupe comença aquesta meditació, que ens serveix per apropar-nos amb sant Josepmaria a la nostra Mare.
Fa 50 anys, el fundador de l'Opus Dei va peregrinar a la Vila de Guadalupe per deixar les seves preocupacions en mans de "la Morenita", per pregar per l'Església, l'Opus Dei i pel món sencer.


Escolta la meditació "Bernabé, exemple d'amistat" (9.05.20)

Durant el temps de Pasqua es llegeixen diversos passatges dels Fets dels Apòstols, que expliquen la història de la primitiva cristiandat.

Un personatge d'aquest llibre és Josep, anomenat Bernabé, conegut per animar els altres (Bernabé vol dir "fill de la consolació"), ja que estava al costat de les persones, també en les dificultats.

Va ser ell qui va acollir a Saule, després de la seva conversió quan molts dubtaven d'ell, i l'hi va presentar als apòstols, i junts van ser enviats a predicar l'Evangeli per terres llunyanes.


Escolta la meditació "El Bon Pastor" (2.05.20)

Qui pot estimar tant com Jesús? A la paràbola del Bon Pastor el Senyor vol fer-nos entendre que ens estima fins a donar la vida per cada un.

Davant la temptació de voler ser autosuficients, de no dependre de ningú -fins i tot de Déu-, podem recordar unes paraules de Benet XVI: "No tingueu por de Crist! Ell no treu res, i ho dóna tot. Qui es dóna a ell, rep el cent per un. Sí, obriu, obriu de bat a bat les portes a Crist, i trobareu la veritable vida".


Escolta la meditació "Aprendre de Maria Magdalena" (25.04.20)

Per què va regalar Jesús a Maria Magdalena veure'l ressuscitat abans que als apòstols? Temps enrere havia expulsat d'ella set dimonis. La Magdalena havia estat empresonada pel pecat i no obstant això...

Què va experimentar Maria Magdalena? Com podem imitar-la? El Papa Francesc va ressaltar la figura d'aquesta dona i va instituir la seva festa, com apòstol d'apòstols. Ella va ser la primera que va donar testimoni de Crist ressuscitat, a qui va seguir amb tota la seva vida apassionadament perquè es va saber perdonada i estimada per Ell.


Escolta la meditació "La Divina Misericòrdia" (18.04.20)

Crist viu i viu en nosaltres. Per això el temps de Pasqua és un temps d'alegria: és el més cristià perquè és gaudir de la glòria de Déu. Podria succeir, però, que en aquestes setmanes més difícils, se'ns escapés.

El propi de la Pasqua es capta en diverses escenes de l'Evangeli d'aquests dies. És l'alegria per haver trobat de nou Jesucrist, ara ressuscitat i gloriós. Un retrobament amb Ell transforma la vida dels apòstols, de les santes dones o dels deixebles d'Emmaús.

Com a ells, Jesucrist pot tocar les nostres pors i fracassos per donar-nos fortalesa, esperança i pau. Això és viure de Crist. Ha ressuscitat i això vol dir que la mort -els nostres defectes, misèries i pecats- no tenen l'última paraula, perquè Ell mai no ens abandona.

De l'evangeli del Diumenge de la Misericòrdia (Jn 20, 19-31), podem extreure tres ensenyaments. En primer lloc Jesús saluda amb la pau als deixebles, que estan tancats per por. Ell té la pau que necessitem, una pau diferent d'aquella que proposa el món. És una pau -do de Déu-, que no es perd encara que hi hagi problemes. En segon lloc, Jesús mostra les ferides de la crucifixió perquè reconeguin l'amor de Déu Pare, perquè entenguin que la Creu era la resposta de Déu al mal. Aquesta imatge es representa a la imatge de la Divina Misericòrdia, en què Jesús mostra les seves mans travessades pels claus i els raigs dels seus dons que surten del seu Cor. L'última idea és el moment en què institueix el sagrament de la Confessió, sagrament de la misericòrdia de Déu. Fomentem els desitjos de rebre aquest sagrament, amb actes de contrició com ha aconsellat el Papa Francesc.


Escolta la meditació "L'hora dels valents" (04.04.20)

És temps d'evitar les queixes i de preocupar-nos i de resar per tantes persones que ho necessiten. Demà, amb el Diumenge de Rams, comença la Setmana Santa a la qual podem contemplar —amb l'ajuda de l'Evangeli i de la nostra imaginació— com es va lliurar Jesucrist per nosaltres.

De la mateixa manera que ara ens adonem que no és el mateix un metge més que un menys —per les apressants necessitats de tants malalts—, podem entendre que qualsevol de nosaltres és imprescindible: tots tenim un paper protagonista, una missió. Podem ser mediadors davant Déu pregant i treballant pels altres, amb la valentia de Marcia que, amb el seu exemple i amistat, va portar a la seva amiga Junia a la trobada amb Jesucrist.


Escolta la meditació "La pregunta més encertada" (28.03.20)

"Hi havia un malalt que es deia Llàtzer de Betània, al poble de Maria i de la seva germana Marta". Així comença l'evangeli de demà, 5è diumenge de Quaresma, en què Jesús ens ensenya a confiar en Ell encara que de vegades sembli que no atén les nostres peticions, també davant tot allò que ens succeeix durant la pandèmia del coronavirus."

"Jesucrist vol mostrar-nos quina és l'actitud; no demanar tant pel per què sinó per a què. I que, d'aquesta manera, confiem en Ell i ens esforcem per acollir, amb detalls de servei i afecte les nostres cases, amb la pregària i els petits sacrificis."


Escolta la meditació "Que vegi amb els teus ulls, Crist meu" (21.03.20)

El cec de naixement protagonitza l'evangeli del diumenge 4t de Quaresma. Una escena en què Crist, no només li fa recobrar la visió sinó que també el mena a acceptar-lo com el Salvador.

La llum de Jesús pot il·luminar el nostre cor. Ens portarà a mirar els problemes i dificultats amb els seus ulls, a percebre aquesta situació de quarantena com una ocasió per a créixer en santedat, com una oportunitat per a acceptar i comprendre els altres, fins i tot amb bon humor.


Escolta la meditació "La clau del teu cor" (14.03.20)

Créixer cap a dins. Aquestes setmanes són una oportunitat per a tractar Jesucrist amb intimitat més gran, per a contemplar-lo en les pàgines de l'Evangeli.

Com en aquest temps es reduiran les activitats formatives als centres de l'Opus Dei, oferim aquesta meditació, en la qual el prevere utilitza les circumstàncies en què ens trobem —lleugerament similars al període d'aïllament de sant Josepmaria amb un grup de persones de l'Obra, el 1937, durant la Guerra Civil Espanyola—, i l'evangeli de diumenge per proposar uns punts de conversa amb el Senyor.


Què és una meditació de Sant Rafael?

És un mitjà o eina que desenvolupa l'Opus Dei per a la formació dels joves.

A cada centre de Sant Rafael s'organitza almenys una meditació setmanal predicada pel sacerdot: una estona de pregària a partir d'un text de l'Evangeli, de la litúrgia del dia, etc. La pregària és una exigència de la vida cristiana: "El contacte viu amb Crist és l'ajuda decisiva per continuar en el camí recte [...]. Qui resa no perd el temps, encara que tot faci pensar en una situació d'emergència i sembli impulsar només a l'acció". Per això, la pedagogia de l'art de la pregària serà sempre una prioritat educativa en l'obra de Sant Rafael.

Si és possible, la meditació se sol tenir els dissabtes, dia tradicionalment dedicat a la Mare de Déu, com a manifestació d'amor a Maria. Normalment, la meditació va seguida de l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament i del cant de la Salve o d'una altra antífona mariana, segons el temps litúrgic. És una expressió més del lloc central que ocupa l'Eucaristia en l'Església.