“Treballo des de fa un any en l’administració del centre de l’Opus Dei a Tallinn, capital d'Estònia. En aquest temps, puc afirmar que m’he enriquit molt, professional i humanament. I també he conegut la fe cristiana”.

Per començar he d’assenyalar que tenia seriosos prejudicis respecte a l’Església Catòlica i a l’Opus Dei en particular.

Em va influir molt el que vaig aprendre en l’escola post soviètica, tant en les classes d’història com d’educació cívica: guerres de religió on s’imposava la fe a foc i espasa; compravenda d’indulgències; l’església i les seves estructures de poder; sumat a que en realitat no sabia gairebé res de l’Església Catòlica.

Des del dia en què vaig començar a treballar en un centre de l’Opus Dei he descobert tantes coses boniques i increïbles que mai hagués somiat l’existència d’alguna cosa així.

Inicialment em va impressionar la paciència i el caràcter afable de les meves companyes de treball, que pertanyen a l’Opus Dei. Més encara em van impactar les seves profundes conviccions que manifesten un amor i una confiança en Déu que no té fissures.

Això no ho vaig descobrir immediatament sinó a poc a poc, gradualment. Al principi no podia creure que les meves companyes catòliques tinguessin una vida tan íntima d’unió amb Déu. Això es pot captar dia a dia, per la forma com treballen i com parlen de Jesús.

En aquests mesos he après a treballar i a fer-ho  amb amor i dedicació. Almenys ho he vist plasmat en la realitat.

Respecte a la fe he pogut apreciar les coses amb una perspectiva més oberta, amb major confiança i respecte. La meva vida i les meves relacions amb els altres han canviat i això és sobretot obra de Déu, nostre Senyor. També penso que l’Opus Dei ha fet la seva part.

Estimo l’Opus Dei. En el nostre petit país aquesta institució és com un raig de llum. 

En fer discretament el seu treball de cada dia, els membres de l'Obra donen un exemple meravellós que és un punt de suport i esperança per a moltes persones.

Mari Vivian