L’Opus Dei a Àfrica

Aquest any, l'Opus Dei celebra 50 anys a l’Àfrica. Fr. Cormac Burke, sacerdot de l'Opus Dei que treballa a Kenya, parla de l'impacte que aquesta institució de l’Església ha tingut al continent.

Des de la fundació de l'Opus Dei, sant Josepmaria desitjava que l'Obra anés a l’Àfrica i va resar molt perquè arribés aquest moment. Finalment, a la dècada de 1950, membres de l'Opus Dei van viatjar cap a Kenya. Concretament hi van arribar el 25 d'agost de 1958, per la qual cosa estem celebrant els 50 anys d'aquells inicis.

La labor es va estendre de Kenya a Nigèria, i després a altres llocs. Ara hi ha centres també a Costa d’Ivori, Camerun, El Congo, Uganda i Sudàfrica, i es viatja a altres països en els quals un nombre creixent de membres i cooperadors estan treballant professionalment i procuren establir les bases per a una futura expansió.

Què va portar l'Opus Dei a Àfrica? , què pot aportar en el futur?

Moltes coses, tant noves com antigues. A sant Josepmaria li agradava parlar de l'esperit de l'Obra explicant que "és vell com l'Evangeli i com l'Evangeli nou". Desitjava expressar així que el centre del missatge senzill de l'Opus Dei és que difon el mateix missatge evangèlic viscut pels primers cristians dels primers segles: que tothom està cridat a la santedat ("Vosaltres, per tant, heu de ser perfectes, com és perfecte el vostre Pare celestial". Mt. 5,48), i que aquesta santedat, aquesta lluita per conèixer i estimar Déu, junt amb l'esperit apostòlic que ha d'acompanyar-lo, s'ha de viure en els incidents de la vida corrent. No és casualitat que en la canonització de sant Josepmaria, el Papa Joan Pau II l'anomenés "el sant de l'ordinari".

Sant Josepmaria deia sovint que calia estimar el món – amb un amor “apassionat", va arribar a dir–, perquè l’ha creat Déu i és bo, encara que afegia que els homes de vegades el fan dolent pel seu egoisme. Mai li va donar l'esquena o li va produir indiferència el progrés humà. Al contrari, el missatge de l'Opus Dei -cercar la santedat i santificar el treball-, implica una crida constant a fer bé la nostra feina, tant humanament com sobrenaturalment.

Cal que purifiquem el nostre treball de motius egoistes (l'orgull, la vanitat, la cobdícia, el desig de dominació), perquè ha d'estar orientat a honorar Déu, a donar-li glòria. Per tant, cal fer aquest treball bé, molt ben fet. Sant Josepmaria sovint deia que a Déu no se li pot oferir res de mala qualitat, defectuós o mediocre...

Importància d'aquest esperit als nous països

Quan una persona treballa i es desenvolupa en la vida quotidiana realment inspirada per l'amor de Déu, llavors s'esforça per posar per obra una sèrie de qualitats que són importants per al bon desenvolupament humà de la societat: la minuciositat en el treball, l'honestedat en totes les relacions amb els altres i l'orgull de servir-los, evitar les xafarderies o les actituds negatives, assumir una responsabilitat social en els compromisos, l'atenció del matrimoni i la vida familiar.

Evidentment, com més s'estengui aquest esperit, més gran serà la pau i l'harmonia en una societat. Això també explica perquè tants no catòlics i fins i tot no creients, són Cooperadors de l'Opus Dei, ja que, independentment de les perspectives religioses, hi veuen una força poderosa per al bé humà, i estan encantats de col·laborar en la seva difusió.

La devoció a sant Josepmaria s'ha estès per tot l’Àfrica

La festa de sant Josepmaria (26 de juny) se celebra a moltes diòcesis i parròquies, també als països on encara no hi ha cap centre de l'Opus Dei. Molts milers de persones han llegit sobre la seva vida del sant i estan tractant de posar en pràctica els seus ensenyaments. Després de tot, un no ha de ser un membre de l'Opus Dei per entendre i viure el missatge senzill que Déu li va confiar. A més a més moltes persones han rebut favors a través de la seva intercessió (molts dels favors obtinguts pels africans es van presentar durant el procés de la seva beatificació i canonització).

La següent història és només una entre moltes. "A través de la intercessió de sant Josepmaria, he tingut moltes respostes als problemes pendents a la meva vida. I, alhora, he après a viure la presència de Déu i considerar la Paraula de Déu en el meu cor. M'encanta Jesucrist amb tot el meu cor, ànima i ment. Sóc casada, mare de tres fills. L'any passat vaig assistir a una missa a la Basílica de la Sagrada Família. Jo estava cercant la manera d’obrir una botiga prop de la meva residència des de feia més de tres mesos. No obstant això, aquest dissabte al vespre, després d'assistir a la missa de sant Josepmaria, Déu em va beneir amb una botiga -en un bon lloc-. Vaig obrir la botiga el juliol de l'any passat. He de confessar que he vist la mà de Déu en la meva empresa. Malgrat que la competència és gran, tinc la gràcia de Déu".

Què ens ofereix el futur?

Sant Josepmaria, fins al seu últim dia, va insistir en el fet que era jove, que cada dia Déu renovava l'alegria de la seva joventut. En efecte, hi ha un repte de joventut en l'esperit de l'Opus Dei -el desafiament de la justícia, de lleialtat, de respecte mutu, de sinceritat en l'amistat, de castedat, de fidelitat en el matrimoni, etc.-. Aquests desafiaments són necessaris als països africans que estan en perill d'envelliment prematur a causa del consumisme i hedonisme radical que prové d'Occident.

El cor que està obert a Déu en el treball i la vida quotidiana, també ha d'estar obert als altres. Ningú, sigui quina sigui la seva religió, color, tribu o raça, pot ser exclòs o tractat amb indiferència o fredor. Aquest és l'esperit que anima l'Opus Dei, que per la providència de Déu sant Josepmaria va voler subratllar d'una manera especial quan va suggerir: " ut omnes unum sint ", "que tots siguem u", com el lema de Strathmore College, la primera obra corporativa de l'Opus Dei a l’Àfrica. L'obertura a tothom, la comprensió i l'amor entre tots, perquè tots som fills de Déu, això és el que fonamentalment pretén difondre l'esperit de l'Opus Dei.