En Javier, enginyer de Camins de 41 anys i la Carmen, biòloga de 38 anys, estan a l'atur. Aparentment no es distingeixen dels milions d'aturats que hi ha, però ells són optimistes. "L'atur ens ha unit com a matrimoni més que mai", diu ella. En Javier afegeix que "el pa de l’Álvaro no l’hem vist, però segur que el veurem".
La Carmen, nascuda a Fuengirola, està a l'atur després de cinc anys fent de comercial d’una empresa que fa oli d'oliva. Explica que té "cinc raons per a seguir endavant, tot i aquests moments tan durs". I quines raons són? L’Ignacio, la María del Valle, en Javier, en Julio i l’Álvaro, que tenen entre 8 anys i 6 mesos.
En Javier fa el que sigui per a tirar endavant. "No em cauen els anells. Ara comercialitzo productes, sóc venedor. Al migdia no torno a casa per a estalviar gasoil. Em menjo un entrepà i llestos".
La Carmen lamenta que amb l'atur "perds la dinàmica de la feina, et quedes sense una base ferma, tot trontolla... Però enmig d'aquesta desil·lusió la fe t'ajuda a ser optimista, a lluitar, a moure't més i més, a bolcar-te en els altres... I porta harmonia a casa teva".
La Carmen i en Javier han participat al VI Simposi sant Josepmaria Escrivà "El treball com a servei", que s'ha celebrat a Jaén. Diuen que hi ha un text que els omple de força i realisme per a sortir d’aquesta situació, posar-hi “tots els mitjans humans i tots els mitjans sobrenaturals”. Expliquen que enmig de desil·lusions i dificultats, la fe els ajuda “a veure-hi més enllà”, però no a resignar-se, sinó que és “un esperó per a tenir força i no enfonsar-se”.
En Javier dorm més o menys: "El nus a l'estómac no et deixa respirar. Amb algun calmant vas fent. Però és de la Carmen i dels nens d’on treus força per a superar els moments difícils". La fe també els ajuda. "Som de carn i os, però ens hem de moure en les circumstàncies actuals, en el que toca, sabent que estem en les mans de Déu”, conclouen.
