L'amor a primer vista, en castellà conegut com "flechazo", no és l'amor, sinó el començament del procés amorós que es perfecciona al llarg de tota la vida. Ho va dir el catedràtic i president de l'Institut de la Família de la Universitat de Navarra, Javier Escrivá Ivars, en la inauguració del cicle de conferències sobre "La família, llum per a la nova evangelització" dins l'Aula de Teologia de l'Oratori de Bonaigua, atès per a sacerdots de l'Opus Dei.
All llarg de la seva exposició, Escrivá va aconseguir moltes rialles pels acudits que va fer arran de situacions reals que es donen en la parella i que el conferenciant va compartir amb els assistents juntament amb algunes reflexions.
L'amor neix d'una manera inopinada i no voluntària, "a vegades per una mirada: aquella mirada et por canviar la vida, tota la vida", digué Javier Escrivá, doncs després de la mirada ja no t'interessen més el homes o les dones, sinó només aquella persona. L'amor envaeix tot el ser i res no t'interessa més que compartir el temps i l'espai amb aquella persona. L'amor entre un home i una dona no és el que es té amb un amic o amb un pare, sinó que és un amor conjugal "sexual", on les vides es complementen i volen perpetuar-se després del matrimoni amb la generació de fills.
En el moment en què neix l'amor, no es pot dir encara que sigui amor, sinó més aviat un sentiment. Trasbalsa tot l'ésser, no es pensa amb altra cosa, s'està amb un estat d'excitació permanent dels sentiments. "L'amor no és un instant, va dir el conferenciant, no és a primera vista, encara que sigui amor, però no és tot l'amor, com la infantesa o la vellesa no és tota la vida, sinó una part només". "L'amor és una història co-biogràfica, que es fa entre un home i una dona. No és un camí fàcil, doncs els dos han d'aportar la seva part".
"L'amor és una història co-biogràfica, que es fa entre un home i una dona."
D'altra banda, l'amor es actiu, no passiu, i tampoc és "una cosa que està aquí i després no hi és, i un dia dius que ha mort. No serà que l'has mort tu?", comenta Escrivá. Els enamorats -i es veu clar al principi entre els enamorats- només volen compartir l'espai i el temps entre ells "sols", sense interferències, i s'orienten cap al matrimoni que esdevé una unió exclusiva i fidel entre els dos.
En el matrimoni, segons Javier Escrivá, el "sí" donat i l'amor van caminant en mig dels mil petits detalls de la vida quotidiana. Són "sí" a la sinceritat, al respecte, a l'afecte, a la lleialtat, al sacrifici, a la fidelitat, a la comprensió... Són les vitamines de l'amor que l'enforteixen i el fan madurar. Entre els esposos cal tenir una gran comunicació que no vol dir parlar només, sinó tenir molts petits detalls d'afecte. Quant temps fa que no has dit "t'estimo" al marit o muller? Pensa-hi. Comunicar vol dir saber escoltar: no parlar «a», sinó parlar «amb»". Hi ha una gran diferència. "No es suficient estimar, cal saber estimar, cal saber com fer-ho", cal renunciar a les coses que a l'altre no li agraden. Una bona comunicació és cultivar l'aspecte afectuós i viure la confiança, la lleialtat, evitant discussions innecessàries, cultivar el consens i posar-se a la pell de l'altre.
Enllaç al programa de l'Aula de Teologia