L’acte va estar presidit pel Gran Canceller de la Universitat de Navarra i prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, el qual va manifestar que la incorporació d’aquestes personalitats de gran relleu universitari al claustre de doctors d’aquesta Universitat constitueix “un estímul per a prosseguir la tasca de cerca de la veritat amb il·lusió renovada i amb unes metes molt altes al servei de tots els homes”.
Va afegir que el seu exemple “ens impulsa a reflexionar sobre alguns aspectes del quefer universitari en el context de la celebració del cinquantè aniversari d’aquesta Universitat, que té lloc en un moment de profunds canvis socials”.
El Prelat de l’Opus Dei, després d’assenyalar que “la institució universitària no ha de romandre mai al marge dels avatars històrics de la cultura humana”, va afirmar: “La universitat és un lloc de llibertat solidària, de servei fraternal a l’home, on es tracta d’avançar en el coneixement de la realitat per al bé comú, però amb la necessària autonomia per a no convertir-se en un engranatge més d’un poder econòmic o polític”.
En l’acte també van intervenir els padrins dels nous doctors honoris causa: Julio Muerza, degà de la Facultat de Dret; Javier Gil, professor de l’Escola Superior d’Enginyers; i Francisco Varo, degà de la Facultat de Teologia.
Experts en drets humans, Ciència de Materials i Teologia
La nord-americana Mary Ann Glendon és experta en bioètica, drets humans i dret constitucional comparat d’Europa i Estats Units. Mons. Xavier Echevarría va destacar “la seva excel·lència acadèmica extraordinària en el saber jurídic, que l’ha permès afrontar -amb indiscutible competència- qüestions vitals en les presents circumstàncies de la vida humana i del concert de les nacions. Ha aprofundit en els drets humans, amb la mirada posada en la dignitat de la persona, a través de nombroses publicacions que han tractat, entre d’altres temes, de la vida política, de la família, del divorci i de l’avortament, i que han rebut prestigiosos premis”.
Anthony Kelly, professor emèrit de Ciència de Materials i Metal·lúrgia de la Universitat de Cambridge, està considerat com un dels pares dels “materials compostos” i ha exercit diversos càrrecs directius, investigadors i docents en les universitats de Illinois i Northwestern, als Estats Units, i en les de Birmingham i Surrey, al Regne Unit.
“La seva vida acadèmica, amb nombrosos premis i reconeixements internacionals, s’ha caracteritzat per l’afany de servei, que l’ha portat a una abnegada tasca de formació de deixebles i a compartir el seu saber”, va assenyalar el Gran Canceller de la Universitat de Navarra.
Finalment, es va referir a la trajectòria del cardenal Antonio Mª Rouco, arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola des de 1999. Segons el prelat de l’Opus Dei, “constitueix un exemple de sacerdot amb gran sentit universitari. El servei a l’Església i el seu amor a la veritat l’han portat a l’exercici de la investigació i de la docència en el camp teològic -especialment en la Teologia Fonamental i en la Eclesiologia-, i en el camp jurídic, en les Universitats de Munich i de Salamanca”.
Amb la investidura d’aquests tres doctors honoris causa, la Universitat de Navarra, en els seus 50 anys d’història, ha concedit aquesta distinció a 32 persones de rellevància internacional en els seus respectius camps.
Col·laboració interdisciplinar i treball en equipo
Després de les paraules d’elogi a la biografia dels tres doctors honoris causa, Mons. Xavier Echevarría es va referir que en l’actualitat “els desafiaments que la societat planteja a l’home de ciència requereixen una forta col·laboració interdisciplinar i una creixent mentalitat de treball en equip”.
Això permetrà afrontar “qüestions actuals de gran importància que afecten a la dignitat de l’home: la protecció i el cura de la vida humana, el matrimoni i la família, l’ecologia, els interrogants ètics plantejats pel desenvolupament tecnològic o els problemes de justícia, de pau i de drets humans”, va dir.
D’altra banda, va destacar que “en diversos països la institució universitària està subjecta a pressions legislatives, econòmiques, i culturals que creen un procés de reforma que redueix el fi de les universitats a la mera preparació de professionals per a concretes necessitats socials”. Aquesta lògica segons el Gran Canceller, provoca que “amb freqüència se separin la investigació i la docència, i s’abandonin les humanitats. I la difusió d’aquesta tendència significaria privar a la societat d’un dels seus més importants instruments de progrés humà”.
Créixer en humanitat i sentit cristià
Així mateix, Mons. Xavier Echevarría va subratllar la tasca fundacional de sant Josepmaria Escrivà: “Sota la seva orientació, els iniciadors de la Universitat no comptaven amb mitjans sobrenaturals, però tenien clara la seva missió: començaven una universitat en la qual, per la seva pròpia naturalesa, la investigació era fonament de la docència. I així ha estat des del primer moment”.
Per últim, va manifestar també que “la competència professional dels estudiants no és suficient, ja que necessiten créixer també en humanitat i en sentit cristià, per a poder servir els altres de manera adequada a la dignitat de les persones”.
