Sóc creient i em diverteixo. Visc la meva fe plenament i, a la vegada, em diverteixo sense problemes. Perquè per a mi, la fe i la diversió són compatibles.

Com em diverteixo?. És senzill: com els altres. M'agrada sortir amb els amics, anar a un bar o un cafè, i xerrar. Practico boxa des de fa un any, amb amics. Alguns són catòlics, altres no.

M'apassiona anar amb bicicleta i fer fúting. Normalment, practico aquests esports en un bosc, amb els amics. Quedem a la vora del Sena i ens banyem al riu, prop de Fontainebleau. Bevem una o dues cerveses i riem una estona.

De vegades els meus amics em diuen: "Sí, és clar, tu ets catòlic, així que no et saps divertir. La teva vida és rara, rara perquè no t'excedeixes mai, no t'hem vist mai borratxo, ni drogat"

Jo, en canvi, ho veig tot de manera diferent. Em diverteixo com em dóna la gana. Penso que fins i tot em diverteixo més que ells.

En acabar l'escola, uns amics em van dir: "Quan véns a una festa, fas un ambient especial. Saps divertir-te sense passar-te, sense fer tonteries". Així va ser. De cop, van veure que és possible. A mi també em va ajudar a pensar, quan els meus amics em van dir això.

M'agrada divertir-me com sóc i per això estic content. El meu truc és recordar que no és la societat que m'ha de dir com divertir-me, o convèncer-me que per això cal excedir-se sempre.

Per a mi, la diversió ho és quan un es posa uns límits. I a això m'ajuda la fe: a fer de la meva vida una cosa gran. La fe forma part de la meva vida, i no estic disposat a separar-la de la resta de la meva vida.

Demana humilment al Senyor que t’augmenti la fe. —I després, amb nova llum, jutjaràs bé les diferències entre els viaranys del món i el teu camí d’apòstol. Sant Josepmaria Escrivà, Camí núm. 580