La gira catalana del llibre El Opus Dei sin filtros va arrencar al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L'obra, que defuig els dogmes teòrics per prioritzar l'experiència quotidiana, recull vint testimonis en primera persona.
«Explicar no és suficient, toca escoltar. Cal respondre des de la mateixa vida». Amb aquesta declaració d'intencions, l'autor Jack Valero va sintetitzar l'essència de la seva darrera obra, El Opus Dei sin filtros. Por qué me hice de la Obra, durant la presentació celebrada el passat 17 de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona.
L'acte que va estar conduït pel periodista Xavier Pérez Esquerdo en un format d'entrevista i tertúlia, va marcar l'inici d'una gira de presentació per Catalunya que continuà el 18 de setembre a la Casa de la Cultura de Girona i culminà el dia 19 a Tarragona.
Valero proposa en cada una de les pàgines del seu llibre un acostament diferent de la institució. Més enllà dels debats doctrinals o de la teoria abstracta, l'Obra aposta per deixar que les experiències reals parlin per si mateixes.
Desmuntar la teoria per donar la paraula a les experiències
En lloc d'elaborar un discurs teòric sobre l'Opus Dei, el llibre reuneix un mosaic d'una vintena de testimonis en primera persona d'homes i dones de diverses edats, professions i països: des d'un taxista de Madrid o una jove d'un barri humil de Buenos Aires fins a un científic, una mare de família, un empresari o un sacerdot. La tesi central de l'obra és que les circumstàncies més comunes de la vida quotidiana —el treball, la família i l'amistat— poden convertir-se en un camí cap a Déu.
«Jo parlo molt», va admetre Valero entre riures durant l'acte. «Però he après que cal deixar que la gent parli. A través d'aquesta vintena d'històries es respon a la pregunta sobre com és la vida real de les persones de l'Opus Dei. En coses petites he redescobert detalls que creia saber i que m'han emocionat».
Aquesta aposta per les vivències personals permet també abordar la pluralitat interna i desmuntar clixés arrelats. Un és el classicisme o l'elitisme social que sovint s'associa a la institució, sobre el qual Patrícia Díaz, numerària auxiliar que participà en la presentació, protagonista del segon capítol del llibre («Comiendo con Tolkien») i escriptora de llibres de cuina inspirats en l'univers de J. R. R. Tolkien —com ara Un hobbit en la cocina—, va ser molt explícita: «Vinc d'una família pobra i soc pobre», va asseverar per il·lustrar la diversitat d'orígens que conviuen a l'organització, on va ingressar en descobrir als setze anys que «enmig del món podia escoltar Déu».
El sentit del dolor, la feina ordinària i el paper de la dona
Un dels temes més profunds que es van abordar durant la conversa va ser com afrontar el dolor i la monotonia de la vida quotidiana. Lluny d'oferir respostes abstractes, tant Valero com Díaz van coincidir que les dificultats i les rutines diàries prenen un sentit diferent quan es viuen des de l'amor i la fe. «Cal mirar el món d'una manera més pausada. No tot sortirà bé, però hi ha un sentit en tot aquest dolor», va reflexionar Díaz, emfatitzant que la maduresa espiritual implica acceptar les adversitats de l'existència sense perdre l'esperança.
En aquesta mateixa línia, Jack Valero va recordar que «la felicitat no consisteix a estar bé, sinó a estimar», tot afegint que el treball diari i les tasques més senzilles adquireixen valor per la intenció amb què es fan: «A Déu li agrada la teva feina perquè li agrades tu».
Connectant aquesta visió de la feina ordinària amb la capacitat d'afrontar les grans proves de la vida, Díaz va utilitzar una metàfora literària per il·lustrar el paper fonamental que tenen moltes vegades les dones en moments de crisi o patiment silenciós. Recordant la figura d'Éowyn en el moment de derrotar el Rei Bruixot, va destacar com el lideratge i la sensibilitat femenina aporten una força singular davant les dificultats: «Tolkien ens ensenya una cosa sobre Éowyn: les dones matem monstres que els homes no poden», va afirmar, enllaçant així la capacitat de resistència de la dona amb els reptes espirituals i humans que descriu el llibre.
La controvèrsia com a oportunitat comunicativa
Un dels blocs més destacats de les converses que Valero va mantenir a Catalunya va girar al voltant de les crítiques i la percepció pública de l'Obra. Lluny d'adoptar una posició defensiva o de veure la controvèrsia com un element negatiu, Jack Valero va defensar que el debat públic és una oportunitat per dialogar i donar-se a conèixer: «És bo que hi hagi controvèrsia, és una oportunitat. No veig les controvèrsies com una cosa negativa». És una oportunitat de participar de la conversa.
Aquesta visió d'entendre la polèmica com un espai per a la comunicació constructiva enllaça directament amb el projecte Catholic Voices, iniciativa que el mateix Valero va impulsar al Regne Unit l'any 2010 per formar laics capaços de comunicar la fe en els mitjans de comunicació d'una manera positiva, empàtica i sense acudir al conflicte davant temes complexos.
A Tarragona va estar acompanyat pel periodista Antoni Coll. En tractar el tema de la relació amb els mitjans aquest va recordar les primeres experiències de Valero amb la cadena BBC que el van ajudar a entendre que «el periodista no és un adversari sinó un aliat que busca, com l'entrevistat, que la comunicació funcioni. En 25 anys de tracte amb centenars de periodistes, només un va actuar amb engany, amb una agenda tancada aliena a la veritat. La resta va treballar amb rigor, fins i tot quan el seu coneixement dels temes religiosos era limitat».
Dins d'aquesta mateixa mirada oberta, Valero no va esquivar les ombres ni les experiències negatives de qui ha decidit deixar la institució. «L'Opus Dei està ple de persones imperfectes. M'agradaria escoltar aquesta gent que ho ha passat malament dins de l'Obra», va reconèixer l'autor. En la mateixa línia, Patrícia Díaz a Barcelona va afegir que «aquí ningú és perfecte, però es fan grans progressos», destacant que tant l'Església com la institució han après i evolucionat de manera notable en els darrers 50 anys.
En aquest context, la comunicació i l'ús de les emocions juguen un paper clau per connectar amb la societat actual. Valero va emfatitzar la importància de reflectir l'emoció real de les històries. Sobre el paper de les xarxes socials, l'autor a Barcelona va aportar un toc d'humor que va provocar el riure del públic: «Les xarxes estan bé, però Jesús va dir: ‘deixeu les xarxes i seguiu-me’».
Els reptes de l'Obra
El tema de la llibertat és fil conductor de moltes de les històries del llibre. És un repte de l'Obra saber explicar com la viuen els seus membres. Llibertat per discernir que Déu crida o decidir que «no», llibertat per dur-la a terme d'una manera o d'una altra, llibertat per acceptar els consells rebuts en l'acompanyament espiritual o per determinar que en aquest moment és millor no seguir-los, llibertat per continuar a l'Obra o per deixar-la...
Jack Valero reconeix que quan parla amb les persones que viuen a l'Obra, aquestes tenen un gran sentiment de llibertat interior que no és percebut pels de fora. «Si la gent no entenc que soc lliure per fer el que vull, aleshores s'entén pitjor la meva vocació», va explicar en el transcurs de la presentació a la Casa de la Cultura de Girona. I va afegir altres reptes de l'Obra per als anys vinents com l'alegria. Recorda tot allò que va aprendre convivint amb el jove Pedro Ballester a qui van diagnosticar un càncer de maluc i ara té oberta la causa de canonització. «Jo vaig entendre de Pedro Ballester que la felicitat no ve de sentir-se bé sinó d'estimar i ser estimat i el volia estimar i era molt estimat era molt feliç i això ho hem de mostrar».
Un llibre per a curiosos
A l'hora de definir el públic objectiu de l'obra, Valero va concloure que no es tracta d'un text dirigit únicament a un perfil concret: «És un llibre per als curiosos. Per a la gent de fora de l'Obra i també per a la gent de dins, per conèixer les històries dels meus germans i germanes».
El Opus Dei sin filtros es presenta així com una invitació a conèixer la realitat de la institució des de la transparència i el testimoni directe.