Homilia del Prelat de l’Opus Dei

26 de juny de 2026, Basílica de sant Eugeni

«Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar» (Lc 5, 4). Hem escoltat aquestes paraules que el Senyor va adreçar a uns pescadors de Galilea i que van marcar el començament de la seva vida com a apòstols. Jesús els va cridar en l’exercici del seu treball, i no un dia qualsevol. Era el final d’una jornada marcada pel fracàs: havien passat tota la nit treballant, però no havien recollit res.

Podem imaginar com es devien sentir aquells pescadors. I va ser precisament en aquell moment quan Jesús els va demanar que remessin mar endins. No va esperar que estiguessin descansats, segurs de si mateixos o plens d’entusiasme. Va pujar a la seva barca i va entrar en el seu cansament i en el seu treball, i des d’allà els va cridar a una aventura divina.

Sant Josepmaria, la festa del qual celebrem avui, va ensenyar que el cansament i la fatiga propis del treball poden ser també lloc de trobada amb Déu. No perquè el cansament desaparegui, sinó perquè tenim la seguretat que el Senyor ens mira, ens acompanya i està al nostre costat. «Si en algun moment apareix la intranquil·litat, la inquietud, el desassossec —afirmava—, ens apropem al Senyor i li diem que ens posem a les seves mans, com un nen petit en braços del seu pare» (Carta 2, núm. 59). La consciència de la filiació divina va marcar profundament la seva relació amb Déu.

«Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu» (Rm 8, 14), hem llegit en la segona lectura. La seguretat que tenim un Déu que és Pare, que ens cuida i ens sosté, omple d’esperança les nostres lluites de cada dia. També quan notem que el cansament propi del treball ens debilita, com els va passar als apòstols.

És allà, enmig del món, en les tasques i en les lluites quotidianes, amb els seus èxits i els seus fracassos, on estem cridats a portar el missatge de Crist. En el bon compliment del treball. En el servei a les persones que ens envolten. En la cura de la família i dels qui conviuen amb nosaltres. En la manera d’afrontar les dificultats ordinàries. En fer tot això amb amor de Déu, estem sembrant la bona nova de l’Evangeli en tots els ambients. Estem complint, com hem escoltat en la primera lectura, el mandat diví de conrear la terra i custodiar-la (cf. Gn 2,15).

Una manera especialment important, i molt pròpia dels qui se saben fills de Déu, de contribuir a aquesta transformació del món és ser sembradors de pau i d’alegria. Les diferències d’opinió i de sensibilitat es poden convertir, de vegades, en una barrera gairebé insuperable entre les persones. El Papa, en la seva visita a la catedral de Barcelona, ens convidava a ser «testimonis i profetes d’unitat, d’acollida, de concòrdia i de pau, fins i tot a costa de sacrificis i renúncies» (homilia en la pregària de l’Hora Mitjana). No ens hem de sentir mai enemics de ningú. Qui se sap fill de Déu no pot mirar els altres com a adversaris, perquè els veu com a germans i reconeix l’amor que el Senyor els té.

En l’encíclica Magnifica humanitas, el Papa Lleó XIV recorda la figura de Nehemies i de la reconstrucció de Jerusalem. La ciutat reneix «quan cadascú assumeix la seva part i tot el poble reconeix que la seva força ve del Senyor» (núm. 8). Aquesta imatge ens ajuda també avui. En un món sovint fragmentat, cada cristià està cridat a reconstruir els vincles amb els seus germans, començant per qui té més a prop. I ho pot fer reconeixent, en primer lloc, que el que ens uneix és molt més decisiu que el que ens pot separar.

La vida dels primers cristians, per la qual sant Josepmaria va sentir tant d’afecte, ens pot servir d’exemple. Els maltractaven, els perseguien i els volien donar mort. Tanmateix, són innombrables els testimonis d’amor no només entre ells, sinó també cap als mateixos perseguidors. I va ser així, per la caritat, per aquest amor capaç d’arribar fins i tot a l’enemic, com van contribuir a canviar les estructures de la societat.

Demanem a la Mare de Déu que ens ajudi a deixar entrar Jesús a la nostra barca. Que ens ensenyi a viure amb la confiança dels fills de Déu, a remar mar endins quan el Senyor ens ho demani, i a sembrar al mig del món la pau, l’alegria i la caritat de Jesucrist.