Homes i dones

Extracte del capítol "La vocación al Opus Dei como vocación en la Iglesia", escrit per Fernando Ocáriz i inclòs al llibre "El Opus Dei en la Iglesia", editat per Rialp.

Que la vocació a l'Opus Dei sigui la mateixa per a les dones que per als homes és evident, a la llum de les ja considerades característiques peculiars d'aquesta vocació. També són idèntiques les tres modalitats generals en què la vocació peculiar és personalitzada: en efecte, tot allò que assenyalo abans sobre la diversificació entre Numeraris, Agregats i Supernumeraris es refereix igualment a les Numeràries, Agregades i Supernumeràries. És per això igualment idèntica l'amplitud d'acció apostòlica; a l'Opus Dei poden pertànyer, en efecte, i pertanyen de fet, dones, solteres o casades, de les més variades condicions socials i de les més diverses professions: professores d'universitat, camperoles, obreres, farmacèutiques, metgesses, enginyeres, etc., cridades cadascuna d'elles a santificar el propi estat i professió.

Dit això, el present apartat sobre la distinció entre dones i homes en el context de la unitat de vocació i diversitat de membres a l'Opus Dei podria acabar aquí. Tanmateix, és interessant afegir-hi algunes reflexions, que perllonguin en algun aspecte allò que ja s'ha dit al capítol 1 en parlar de l'Opus Dei com a família. Perquè la presència de la dona a l'Opus Dei no només comporta el fet obvi que l'espiritualitat i la missió de la Prelatura arriba a homes, i, amb idèntiques intensitat i extensió, també a dones, sinó que constitueix a més un pressupost necessari perquè, a l'Opus Dei, hi hagi de fet un esperit de família -de família de vincles sobrenaturals-, que, com ja es va dir, no és sinó una manera peculiar de realitzar una dimensió de l'eclesialitat, és a dir, l'ésser l'Església una veritable familia Dei .

És en aquest context eclesiològic precís on s'enquadra la feina d'administració domèstica dels apostolats de l'Opus Dei (tant d'homes com de dones), que va a càrrec de les dones de la Prelatura, especialment d’algunes numeràries, que tenen en aquesta tasca una de les seves comeses pròpies, encara que no exclusiva, ja que -com ja es va dir- exerceixen, igual que els numeraris, qualsevol tipus de treball professional. Algunes de les numeràries -anomenades numeràries auxiliars- es dediquen professionalment a aquest treball domèstic, els trets que defineixen la seva figura són els mateixos que en les altres Numeràries i Numeraris (celibat amb la corresponent especial disponibilitat per a les tasques apostòliques, etc.). Amb la peculiaritat de la seva dedicació professional a l'administració domèstica dels apostolats de l'Opus Dei, tasca en què, d'altra banda, treballen també altres numeràries. Les numeràries auxiliars col·laboren en totes les activitats de la Prelatura, però la dedicació a les tasques domèstiques és l'expressió de la conjunció de la disponibilitat pròpia de totes les numeràries amb una efectiva dedicació principal (no exclusiva) i ordinària (no necessàriament sempre) a les tasques domèstiques, necessària perquè tota la tasca apostòlica tingui l'ambient de família cristiana que li correspon segons l'esperit de l'Opus Dei.

No és el cas de detenir-nos aquí en la importància i dignitat d'aquesta feina. Cal assenyalar que el fundador expressava la importància objectiva d'aquesta tasca afirmant que és l'apostolat d’apostolats, ja que «en treballar a l'Administració -escrivia el fundador a les seves filles-, participeu en tots els apostolats, col·laboreu en tota la tasca. La seva bona marxa és una condició necessària, el més gran dels impulsos per a tota l'Obra, si ho feu amb amor de Déu. Sense aquest apostolat vostre, no es podrien posar en marxa els altres segons el nostre esperit».

És oportú d’observar que les numeràries auxiliars, igual que les altres numeràries que s'ocupen de l'administració domèstica dels Centres de l'Opus Dei, no fan aquesta feina com a empleades a casa dels altres, sinó com a mares o germanes de família en la seva pròpia casa, encara que en atenció a la professionalitat amb què ho fan pugui designar-se amb noms diversos, segons els costums de cada lloc i temps (empleades de la llar, administradores, etc.).

    Fernando Ocáriz