Els dies 27 i 28 de gener es van celebrar les 60es Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, que enguany tenien com a títol: «Portadors d’esperança. Viure avui el ministeri ordenat, font d’esperança». Mn. Jordi Pujol, professor de Dret de la comunicació i d’Ètica als mitjans a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu de Roma, va impartir la ponència «Comunicar l’esperança».

Què va plantejar en la seva ponència?

Em faig la pregunta: com podem comunicar esperança quan hem perdut la confiança d’un bon grapat de gent, fruit dels abusos, el seu encobriment i demés? L’Església viu en la paradoxa de ser una comunitat on misteriosament conviuen pecat i santedat, ja que està formada per homes i dones, però a la vegada té el seu origen i fonament en Déu. Com a institució visible en el món és vulnerable i perfectible. Per tant, reconèixer la vulnerabilitat institucional de l’Església és el primer pas per a poder millorar.

Com a comunicadors, com hem de viure aquest Jubileu?

La comunicació de l’Església no ha de buscar dissimular amb operacions cosmètiques les nostres «lletjors», sinó ajudar a ser veritables i creïbles, comunicant la nostra identitat. L’Església té molt a dir, no perquè sigui immaculada, sinó perquè porta un missatge salvador que és molt rellevant. En comunicació sabem que «testimoniar» té molta més força que donar raons. Show don’t tell!, diuen els nord-americans.

Com a cristians, tenim motius per viure d’esperança?

L’home i la dona no poden viure sense esperança. Tots esperem en quelcom o en algú. Sabem que aquest desig posat en el cor de l’home i la dona ha estat falsificat amb esperances buides. La nostra esperança està ancorada en tres veritats: Déu és omnipotent, Déu m’estima immensament, Déu és fidel a les promeses. Tant de bo cadascú pugui arribar, des de la meditació de l’esperança durant aquest Jubileu, a la convicció profunda i íntima que Déu camina amb cadascú de nosaltres.

Entrevista publicada al Full dominical de l'Església de Barcelona