Després de l’eucaristia celebrada a la basílica del Vaticà pel cardenal Josep Saraiva Martins, en la qual van ser proclamats beats Charles de Foucauld, Maria Pia Mastena i Maria Crocifissa Curcio, el Papa va saludar des de la seva finestra els fidels congregats a la plaça de Sant Pere.
Després del rés de l’àngelus, el Papa va explicar que els nous beats s’afegeixen al gran nombre d'aquells que “durant el pontificat de Joan Pau II van ser exposats a la veneració pública, seguint així el que havia estat subratllat amb fermesa pel concili Vaticà II: tots els batejats són cridats a la perfecció de la vida cristiana: sacerdots, religiosos i laics, cadascun segons el propi carisma i la seva vocació específica”.
A continuació, va recordar que el Concili va atribuir als laics un important paper, dedicant-los “tot un capítol –el quart- de la constitució ‘Lumen Gentium’, que defineix la seva vocació i la seva missió, arrelades en el bateig i en la confirmació, i orientades a la recerca del Regne de Déu, a partir de les coses temporals orientades cap a Déu”.
Igualment, va dir Benet XVI, “els pares conciliars van aprovar un decret específic sobre l’apostolat dels laics: ‘Apostolicam Actuositatem’. La fecunditat de l’apostolat dels laics depèn de la unió de la seva vida amb Crist, és a dir, d'una forta espiritualitat alimentada per la participació activa en la litúrgia i expressada en l'estil de les benaurances evangèliques”.
“Les capacitats professionals, el sentit de la família, el sentit cívic i les virtuts socials són molt importants per als laics. És veritat que són cridats individualment a donar testimoniatge amb les seves vides, particularment allí on l'Església està amenaçada. De fet, el Concili va insistir en la importància de l’apostolat organitzat, necessari per a poder influir sobre l'opinió pública, la societat i les institucions. Joan Pau II va voler dedicar l'assemblea sinodal de 1987 a la qüestió de la vocació i la missió dels laics, que va donar lloc a l’exhortació apostòlica ‘Christe Fideles Laici’”.
El Papa va acabar amb una referència a la beatificació d’Eurosia Fabris, mare de família que va acollir a nombrosos nens que havien quedat orfes després de la Primera Guerra Mundial, i la va proposar com a “model de vida cristiana en l'estat laic”.