- La seva ordenació sacerdotal. Per què?
Una de les primeres coses que vaig aprendre als centres de l’Opus Dei que vaig sovintejar a Salt va ser que esforçant-se en complir la voluntat de Déu un troba la felicitat. Això em va dur a intentar posar sempre per obra totes les coses que veia que Déu m’anava suggerint, perquè Déu parla, l’únic que passa es que a vegades no tenim sintonitzat el canal adequat. D’aquesta manera, em vaig decidir a donar-me a Déu plenament dins el camí de l’Opus Dei. A mi m’ha agradat sempre veure la meva entrega a Déu com un xec en blanc on Déu pot escriure el que vulgui. Ara, a través del suggeriment del Prelat de l’Opus Dei, a mi m’ha donat aquest gran do que és el sacerdoci, i jo l’he acceptat lliurament, amb la gràcia de Déu. El perquè d’aquesta decisió no és fàcil d’explicar; es podrien posar molts motius, entre ells, la gran mancança de sacerdots. No obstant això, la meva resposta al perquè crec que és més senzilla, és per què Ell m’ha cridat.
- A què es dedicarà, a partir d'ara?
A partir d’ara em dedicaré a fer de sacerdot; és a dir, a les tasques pròpiament sacerdotals. Això es concreta en administrar els sagraments, predicar la Paraula de Déu, i estar al servei de totes les persones que ho requereixin, anant d’aquí cap allà, sempre disponible per a tots els encàrrecs pastorals que m’encomani la Prelatura.
- Què han dit, els seus amics, de la decisió d'ordenar-se?
Tots els meus amics m’han donat l’enhorabona i m’han desitjat el millor en aquesta nova vida. Alguns reconeixen que és un pas molt important i difícil; altres han recalcat que pregaran per mi, per la gran responsabilitat que Déu m’ha donat. També hi hagut alguns que han aprofitat la meva ordenació per parlar amb altres amics seus de Déu i dels plans de Déu.
- Algun record de Salt
Tinc molt viu el record del treball en el camp. Sempre que podia ajudava el meu avi a les tasques del camp. Del camp he après moltes virtuts humanes que desprès m’han ajudat en el meu camí de cristià. Alhora, escoltant el meu avi he après el sentit comú i la saviesa popular.
Un altre dels records que tinc és la parròquia de sant Jaume de Salt on he crescut com a cristià. Sempre recordaré de quant feia d’escolà. No sé com mossèn Àngel Caldas em convencia per fer-ho, perquè em posava nerviós, no m’agradava posar-me la túnica blanca i sobre tot no volia llegir les lectures. Ara sé que aquest sacerdot resava per a que a la parròquia sortissin vocacions al sacerdoci.
- És doctor en Dret Canònic. Sobre què ha fet la tesi doctoral?
He obtingut el doctorat en Dret Canònic a la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra amb la tesi que porta per títol: la citació en el procés canònic. Les conclusions a les quals he arribat amb aquesta tesi es poden en resumir en aquests dos punts: la citació està íntimament connectada amb el dret natural a la defensa i per aquest motiu té una gran rellevància per a les parts, sobretot, pel que fa a la part demandada en un procés canònic; els nous instruments de comunicació ofereixen noves possibilitats per realitzar de forma segura la notificació de la citació, tots ells poden ser adoptats per via de legislació particular.
Rebre els textos de sant Josepmaria al correu amb periodicitat diària o setmanal.