En aquest article trobaràs el text íntegre de la consagració al Cor Dolcíssim de Maria. El posem a disposició perquè tothom qui vulgui pugui llegir-lo i meditar-lo. Sant Josepmaria va disposar que aquestes consagracions fossin renovades cada any en ocasió de les festes corresponents i que les persones de l'Opus Dei les renovessin amb les altres del seu centre. L'article inclou el context històric en què sant Josepmaria la va realitzar per primera vegada, el text complet i recursos per aprofundir la devoció al cor dolcíssim de Maria.
Context històric
L'Opus Dei va ser consagrat pel seu fundador en quatre ocasions: a la Sagrada Família (1951), al Cor Dolcíssim de Maria (1951), al Cor Sacratíssim de Jesús (1952) i a l'Esperit Sant (1971). En tots els casos, sant Josepmaria va fer aquest pas per demanar l'ajuda divina davant de necessitats concretes.
La segona consagració va tenir lloc el 15 d'agost de 1951, al santuari de Loreto. En els mesos anteriors, el fundador va tenir el pressentiment que una greu amenaça s'abatia sobre l'Obra a causa d'un conjunt d'indicis que, en diferent mesura, apuntaven en aquella direcció. Però com que no tenia proves concloents ni sabia a qui adreçar-se per actuar i fer front a aquest perill, la seva angoixa interior no trobava sortida. Al capdavall, va demanar a tots els membres de l'Opus Dei que resessin la jaculatòria Cor Mariæ dulcissimum, iter para tutum! (“Cor dolcíssim de Maria, prepara'ns un camí segur!”), i va prendre la decisió de consagrar l'Obra al Cor Dolcíssim de Maria. Va escollir el santuari de Loreto, on es venera la Santa Casa, per realitzar la consagració, amb paraules espontànies, després de celebrar la Missa, en un corredor que es troba darrere l'altar de la Santa Casa (en aquell moment, el beat Àlvar del Portillo celebrava la Missa).
Posteriorment va compondre una fórmula i va indicar que es renovés cada any el 15 d'agost.
Mesos més tard, va sortir a la llum l'amenaça sobre la qual sant Josepmaria havia estat advertit, gràcies a diverses circumstàncies, entre d'altres, a l'avís del beat Card. Schuster, arquebisbe de Milà. Segons les dades de què es disposa, es tractava d'un intent de revisar l'estatut jurídic de l'Opus Dei (que acabava de ser aprovat de manera definitiva pel Papa, un any abans) per modificar-lo substancialment, prescindint fins i tot del fundador. Després d'una protesta decidida per part de Mons. Escrivà, adreçada al cardenal Tedeschini, qui la va llegir al papa, Pius XII va posar fi —provisionalment el 1952 i de manera estable el 1955— a qualsevol procediment que estigués en curs, i la qüestió va acabar aquí.
Aquesta consagració harmonitza amb el profund esperit marià que caracteritza la vida espiritual dels membres de l'Opus Dei, i va venir a corroborar quelcom que ja es vivia des del principi: posar l'Obra i els seus apostolats sota la protecció de la Santíssima Verge.
Text de la Consagració al Cor Dolcíssim de Maria
Oh Maria Santíssima, que, per haver concebut en el teu si virginal Jesucrist, ets per a nosaltres Mare de gràcia i de vida, de misericòrdia i de perdó: acull benignament la consagració de l'Opus Dei que ara fem al teu Cor Immaculat.
Santa Maria, esperança nostra, seient de la saviesa, esclava del Senyor, Mare del Bell Amor: aconsegueix-nos, amb la teva intercessió poderosa, que aquesta consagració sigui agradable a Jesús.
Et consagrem el nostre ésser i la nostra vida; tot el que és nostre: allò que estimem i som. Per a tu els nostres cossos, els nostres cors i les nostres ànimes; teus som nosaltres i els nostres apostolats. Volem que tot, en nosaltres i al nostre voltant, et pertanyi i participi de les teves benediccions maternals.
I perquè aquesta consagració sigui veritablement eficaç i duradora, renovem avui als teus peus, Senyora, el lliurament que vam fer a Déu en l'Opus Dei.
Oh Cor de Maria, Mare de Déu i Mare nostra; Cor dolcíssim, imatge perfecta del Cor de Jesús, atén les súpliques que amb pietat filial et dirigim:
Inflama els nostres pobres cors perquè estimem amb tota l'ànima Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant; infon en nosaltres amor gran a l'Església i al Papa, i fes-nos viure plenament sotmesos a tots els seus ensenyaments; dona'ns un gran amor a l'Obra, al nostre Pare, al Pare i als nostres directors; fes que, fidels a la nostra vocació, tinguem zel ardent per les ànimes; eleva'ns, Senyora, a un estat de perfecte amor de Déu, i concedeix-nos el do de la perseverança final.
I ja que la teva oració tot ho pot en la presència del Senyor, permet-nos que et triem com a protectora especial: perquè, després d'haver viscut santament a la terra, tinguem la felicitat de lloar amb tu la Trinitat Beatíssima eternament al Cel. Amén.
S'acaba dient tres vegades la jaculatòria: Cor Mariae dulcíssimum, i responen tots, les tres vegades: iter para tutum!
Recursos per resar i aprofundir
- Textos per resar amb sant Josepmaria al Cor Dolcíssim de Maria.
- La Verge Santa, causa de la nostra alegria. Homilia pronunciada per sant Josepmaria el 15-VIII-1961 i publicada a “És Crist que passa”.
- L'Assumpció de la Verge Maria. Vida de Maria. Dormició i Assumpció de la Mare de Déu.
Textos de sant Josepmaria sobre el Cor Dolcíssim de Maria
- No existeix cor més humà que el d’una criatura que desborda sentit sobrenatural. Pensa en santa Maria, la plena de gràcia, Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de Déu Esperit Sant: en el seu Cor hi cap la humanitat sencera sense diferències ni discriminacions. ―Cadascú és el seu fill, la seva filla (Solc, 801).
- Acudim a Maria, Mare nostra, la criatura més excel·lent que ha sortit de les mans de Déu. Demanem-li que ens faci homes de bé i que aquestes virtuts humanes, encastades en la vida de la gràcia, es converteixin en la millor ajuda per a aquells qui, com nosaltres, treballen en el món per la pau i la felicitat de tots (Amics de Déu, 93).
- Cor Mariae Dulcissimum, iter para tutum; Cor Dolcíssim de Maria, doneu força i seguretat al nostre camí a la terra: sigueu vós mateixa el nostre camí, puix que vós mateixa coneixeu el viarany i la drecera certa que ens menen, pel vostre amor, a l’amor de Jesucrist (És Crist que passa, 178).
- Acostuma’t a posar el teu pobre cor en el dolç i immaculat Cor de Maria, perquè te’l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor sacratíssim i misericordiós de Jesús (Solc, 830).
- «Cor Mariae perdolentis, miserere nobis!» ―invoca el Cor de santa Maria, amb ànim i decisió d’unir-te al seu dolor, en reparació pels teus pecats i pels dels homes de tots els temps. I demana-li ―per a cada ànima― que aquest dolor seu augmenti en nosaltres l’aversió al pecat, i que sapiguem estimar, com a expiació, les contrarietats físiques o morals de cada jornada (Solc, 258).
- Recorre en confidència segura, cada dia, a la Verge Santíssima. La teva ànima i la teva vida en sortiran reconfortades. ―Ella et farà participar dels tresors que guarda en el seu cor, ja que «mai no s’ha sentit a dir que ningú dels qui han demanat la seva protecció hagi estat desatès» (Solc, 768).
- Demanem a la Mare de Déu, que és la nostra Mare, que ens prepari el camí que mena a l’amor ple: Cor Mariae dulcissimum, iter para tutum! El seu dolcíssim cor coneix la sendera més segura per trobar Crist (És Crist que passa, 38).