Consagració al Cor Sacratíssim de Jesús

Publiquem el text complet d’aquesta consagració que sant Josepmaria va fer per primera vegada el 26 d’octubre del 1952, solemnitat de Crist Rei, davant d’una imatge del Sagrat Cor a l’Oratori-biblioteca de la seu central de l’Obra, a Roma. Des d’aleshores, la consagració es renova cada any a tots els centres de l’Opus Dei.

En aquest article trobaràs el text íntegre de la consagració al Cor Sacratíssim de Jesús. El posem a disposició de tothom perquè qui vulgui el pugui llegir i meditar. Sant Josepmaria va disposar que aquestes consagracions es renovessin cada any en ocasió de les festes corresponents i que les persones de l’Obra les renovessin amb les altres del seu centre. L’article inclou el context històric en què sant Josepmaria la va fer per primera vegada, el text complet i recursos per aprofundir la devoció al Cor Sacratíssim de Jesús.

Context històric

El 26 d’octubre del 1952, solemnitat de Crist Rei, sant Josepmaria va dur a terme la consagració de l’Opus Dei al Sagrat Cor de Jesús. Era la tercera consagració en el lapse d’any i mig. El motiu principal estava relacionat amb les anteriors: una “contradicció dels bons”,[1] d’alguns clergues que no entenien l’estatut jurídic de l’Opus Dei i el volien modificar. A més, l’Obra estava en una situació econòmica greu, ja que faltaven fons per finançar la construcció de la seu central i de la seu provisional del Col·legi Romà de la Santa Creu, a Roma. Les obres no es podien aturar sense un trencament econòmic i apostòlic greu. En aquell temps, el fundador va unir a aquesta consagració la jaculatòria Cor Iesu Sacratissimum, dona nobis pacem!, que, posteriorment, als anys setanta, va completar amb les paraules et misericors: «Cor Sacratíssim i misericordiós de Jesús, dona’ns la pau!». Així demanava la pau interior de cadascú, la pau en la societat i el món i que l’esperit de l’Opus Dei es difongués amb pau i es trobessin els mitjans econòmics per a la seu central.

La decisió de dur a terme la consagració la devia prendre el fundador entre els mesos d’abril i maig del 1952. Al juny ja tenia preparada la fórmula que faria servir en la festa de Crist Rei i que —des de l’any següent— es renovaria a tots els centres de l’Opus Dei.[2]

El 26 d’octubre del 1952, al matí, durant l’acció de gràcies de la Comunió, va consagrar l’Opus Dei davant d’una imatge del Sagrat Cor, en l’anomenat Oratori-biblioteca, contigu al despatx del llavors president general, ara Prelat, de l’Opus Dei. L’oratori encara estava en construcció i la imatge no era la que el presideix actualment. Aquesta consagració també suposava un reforç de l’amor i la devoció a la santíssima Humanitat de Crist que caracteritza la vida espiritual dels membres de l’Opus Dei.

La fórmula evidencia el caràcter interior, de lliurament personal a Crist, que Escrivà de Balaguer va voler donar a aquesta consagració. En efecte, indica que, en consagrar l’Opus Dei «amb totes les seves obres apostòliques, et consagrem també les nostres ànimes amb totes les seves facultats; els nostres sentits; els nostres pensaments, paraules i obres; els nostres treballs i les nostres alegries. Especialment, et consagrem els nostres pobres cors, perquè no tinguem cap altra llibertat que la d’estimar-te a Tu, Senyor». En les peticions finals es destaquen l’amor a Crist i a la seva Mare, el servei a l’Església i al Papa, i el zel apostòlic. A més, inclou una doble petició per la unitat: «mantén-nos sempre units, per l’amor, a l’Obra, al Pare i als nostres germans (...) estableix en els nostres cors el lloc del teu repòs, per mantenir-nos així íntimament units: a fi que un dia et puguem lloar, estimar i posseir per tota l’eternitat al Cel».[3]

L’elecció de la festa de Crist Rei era l’adequada, perquè aquell dia es renovava cada any la consagració de la Humanitat al Sagrat Cor, que Lleó XIII havia efectuat el 1899. Així ho havia disposat Pius XI en crear la nova festa el 1925.[4] Per tant, era un dia dedicat a renovar l’afany d’identificar-se amb Crist i participar en la missió evangelitzadora de l’Església per edificar el seu Regne, uns objectius que estan a l’entranya de l’esperit de l’Opus Dei i que la consagració del 1952 va venir per reforçar.

Text de la Consagració al Cor Sacratíssim de Jesús

Oh, dolcíssim Jesús, propiciatori diví pel qual el Pare etern va prometre que sempre sentiria les nostres oracions: acull benignament la consagració de l’Opus Dei que ara fem al teu Sagrat Cor.

En consagrar-te la nostra Obra, amb totes les seves labors apostòliques, també et consagrem les nostres ànimes amb totes les seves facultats; els nostres sentits; els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres accions; els nostres treballs i les nostres alegries. Especialment, et consagrem els nostres pobres cors, perquè no tinguem cap altra llibertat que la d’estimar-te a Tu, Senyor.

Oració

Oh Déu, que t’has dignat a donar-nos el Cor del teu Fill, ferit pels nostres pecats, infinits tresors d’amor, atén les súpliques que amb pietat filial t’adrecem:

Fes que estimem cada dia més i més el teu Fill Jesús i la seva Mare beneïda; dona’ns un amor gran a l’Església i al Papa, que es tradueixi en obres de servei; mantén-nos sempre units, per l’amor, a l’Obra, al nostre Pare, al Pare i als nostres germans; infon en els nostres cors el zel ardent per les ànimes.

Concedeix-nos la gràcia de trobar casa nostra en el Cor diví de Jesús i estableix en els nostres cors el lloc del teu repòs, per mantenir-nos així íntimament units: a fi que un dia et puguem lloar, estimar i posseir en el Cel per a tota l’eternitat, en unió amb el teu Fill i amb l’Esperit Sant. Així sigui.

S’acaba dient tres vegades la jaculatòria: Cor Iesu Sacratíssimum et Miséricors, i tothom contesta, les tres vegades: dona nobis pacem!

Recursos per resar i aprofundir


Notes

[1] Cf. AVP, III, p. 227.

[2] Cf. AGP, A-85-2-01.

[3] Cf. AVP, III, p. 233.

[4] Cf. Encíclica Quas primas, 11.XII.1925.