Cinc notes de la santedat segons el Papa Francesc

A la nova Exhortació Apostòlica «Gaudete et Exsultate», el papa Francesc reflexiona sobre la crida a la santedat en el món actual. Explica les cinc notes o expressions espirituals que no han de faltar per entendre l'estil de vida al qual Déu ens crida.

El Papa Francesc defineix les notes de la santedat la món actual com "cinc grans manifestacions de l'amor a Déu i al proïsme».

1-. Aguant, paciència i mansuetud

La primera nota és «estar centrat, ferm al voltant de Déu que estima i que sosté. Des d'aquesta fermesa interior és possible aguantar, suportar les contrarietats, les inestabilitats de la vida, i també les agressions dels altres, les seves infidelitats i defectes: "Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?"».

2-. Alegria i sentit de l'humor

«El sant és capaç de viure amb alegria i sentit de l'humor. Sense perdre el realisme, il·lumina els altres amb un esperit positiu i esperançat». I afegeix el Papa: «Em refereixo més aviat a aquesta alegria que es viu en comunió, que es comparteix i es reparteix, perquè hi ha més goig en donar que en rebre».

3-. Audàcia i fervor

«Audàcia, entusiasme, parlar amb llibertat, fervor apostòlic, tot això s'inclou en la paraula parresia». La «compassió entranyable» de Jesús «el movia a sortir de si mateix amb força per anunciar, per enviar en missió, per enviar a curar i a alliberar».Cal superar la temptació de «fugir a un lloc segur que pot tenir molts noms: individualisme, espiritualisme, tancament en petits mons, dependència, instal·lació, repetició d'esquemes ja prefixats, dogmatisme, nostàlgia, pessimisme, refugi en les normes».

4-. En comunitat

«La comunitat que preserva els petits detalls de l'amor, on els membres es cuiden els uns als altres i constitueixen un espai obert i evangelitzador, és lloc de la presència del Ressuscitat que la va santificant segons el projecte del Pare». Indica que «és molt difícil lluitar contra la pròpia concupiscència i contra les insídies i temptacions del dimoni i del món egoista si estem aïllats».

5-. En constant pregària

«La santedat està feta d'una obertura habitual a la transcendència, que s'expressa en la pregària i en l'adoració. El sant és una persona amb un esperit que prega, que necessita comunicar-se amb Déu». El Papa pregunta a cadascú: «Hi ha moments en què et poses en la seva presència en silenci, romans amb Ell sense presses, i et deixes mirar per Ell?». «Mira la teva història quan preguis i hi trobaràs tanta misericòrdia...».

El Papa ho detalla als punts 110-157 de l'exhortació.