MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV

ALS SACERDOTS EN OCASIÓ DE LA JORNADA PER LA SANTIFICACIÓ SACERDOTAL

[Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, 12 de juny de 2026]

Benvolguts germans sacerdots,

El dia en què l’Església contempla el Cor traspassat del seu Senyor, del qual brolla una font inesgotable de pau i unitat per a tot el gènere humà, adreço sobretot a mi mateix i a tots vosaltres les paraules que Déu va adreçar al poble d’Israel: «Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant» (Lv 19, 2; cf. 1 Pe 1, 16). Aquesta crida divina travessa els segles i també ressona avui amb força per a tot creient i, amb exigència particular, per a nosaltres sacerdots. La santedat no és una opció entre tantes ni un ideal abstracte; té a veure amb la identitat mateixa de cada persona que vol participar en la vida del Ressuscitat.

La santedat és participació en el misteri de Crist

Déu ens convida a participar de la seva mateixa santedat. Quan ens crida a ser sants perquè Ell és sant, ens indica el camí que hem de seguir: deixar-nos modelar segons el seu Cor. I per a nosaltres, benvolguts germans, aquesta crida és particularment radical. El Senyor va prometre: «Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny (Jr 3, 15). La santedat que se’ns demana és un abandonament confiat: deixar-nos transformar pel seu Sant Esperit. Tanmateix, precisament aquí sorgeix la gran paradoxa de la nostra vida sacerdotal: estem cridats a participar de la mateixa santedat de Déu, però portem aquest tresor en gerres de terrissa (cf. 2 Co 4, 7), som limitats i imperfectes, sovint estem marcats per debilitats i cansaments, de vegades per ferides. Com pot un cor humà, tan vulnerable, respondre a una crida tan alta? El sacerdot viu aquesta tensió, però sap on trobar pau: al costat obert del Senyor Jesús.

Un camí d’unió

La unió del nostre cor amb el Cor de Crist no és una experiència reservada a uns quants elegits, sinó un camí sacramental, eucarístic, que es realitza en la quotidianitat. Benvolguts germans, en l’Ordenació hem estat configurats amb Crist, però cal que revifem sempre en nosaltres el do de la gràcia per mitjà de la celebració quotidiana de l’Eucaristia, de l’oració, de la meditació de la Paraula de Déu i del servei humil als germans i germanes. Ens mantenim units a Crist en tot: en el que fem i en el que ens passa quotidianament. La santedat, llavors, en va buscada amb esforços aïllats, es revelarà pel que és: correspondència a la gràcia que ens precedeix, ens sosté i ens transfigura. No hi ha, en efecte, compartiments estancs en la nostra humanitat. L’oració, el ministeri, les relacions, el cansament, les alegries i els fracassos, fins i tot el temps aparentment perdut o l’amor que sembla malgastat, tot es torna un lloc privilegiat de la revelació de Déu i del seu amor infinit.

El sacerdot, que té un cor íntegre, senzill i pur, és contemplatiu en l’acció, misericordiós, fidel en la prova i alegre en el lliurament de si mateix. El món té una gran necessitat de pastors que no ofereixin només paraules o programes, sinó el testimoni viu d’un cor reconciliat, que difonguin la bona olor de la santedat de Crist. Una vida sacerdotal sòlida i configurada amb el Cor de Jesús és signe creïble d’unitat, de pau i de misericòrdia. Així, en un temps marcat per divisions i pors, podem ser constructors de pau, testimonis de la tendresa del Bon Pastor, que sap reunir qui està extraviat i guarir qui està ferit, i el nostre zel no és agitació, sinó el desbordament d’un amor que «és èxtasi, és una sortida, és un regal, és una trobada» (Francesc, Carta encíclica, Dilexit nos, 28).

El Cor de Crist és el cor dels sants

La resposta a la vocació a ser sants no rau tant en l’esforç d’ascesi i perfecció, que és necessari, com en l’adhesió confiada a l’amor revelat en el Cor traspassat de Jesús. L’apòstol Joan ens fa contemplar el costat obert del Crucificat (cf. Jn 19, 34), en què Déu ens mostra definitivament com Ell és sant: no en la distància inaccessible d’una perfecció separada, sinó en un amor que es lliura fins a fer-se ferir i que pot, per tant, ser brollador de misericòrdia i de vida. El Sagrat Cor de Jesús és la imatge per excel·lència de l’amor de Déu: un amor omnipotent precisament perquè és capaç de fer-se vulnerable, de canviar el dolor per gràcia, el sofriment per esperança.

Renoveu cada dia el vostre “soc aquí” davant del Cor traspassat de Crist. Entregueu-vos totalment, perquè pugueu estimar el vostre poble amb el mateix amor amb què Ell l’estima.

Aquest Cor beneït, en conseqüència, és el “lloc” en què la santedat es mostra com a proximitat i tendresa. La santedat del sacerdot, llavors, es pot manifestar en la proximitat humil i valenta, en el fet de ser de tothom i per a tothom, i mantenir oberta la porta de la cleda perquè molts hi puguin entrar i trobar-hi aliment i descans (cf. Jn 10, 9). Per això, se’ns demana una relació amb Déu que no ens allunyi dels homes, sinó que ens apropi a tothom, que forgi cors pacients, tendres, capaços de proximitat, de compassió i d’escolta. Així, per mitjà de la unió del nostre cor imperfecte amb el Cor traspassat de Jesús, es fa el nostre camí de santedat. Ja no vivim nosaltres, sinó que Crist viu en nosaltres (cf. Ga 2, 20). Una santedat com aquesta no es viu en solitud. Cuideu la fraternitat sacerdotal: busqueu-vos, escolteu-vos, sostingueu-vos. El sacerdot que s’aïlla, lentament s’apaga; el sacerdot que camina amb els germans, creix. Ens ho recorda sant Agustí: «Com podem evitar estar en tenebres? Estimant els germans. En què es prova que estimem la fraternitat? En el fet que no esquincem la unitat, sinó que mantenim la caritat» (Segona homilia sobre la primera carta de sant Joan als parts 1, 3).

Benvolguts sacerdots, renoveu cada dia el vostre “soc aquí” davant del Cor traspassat de Crist. Entregueu-vos totalment, perquè pugueu estimar el vostre poble amb el mateix amor amb què Ell l’estima. I recordeu amb alegria, com li agradava repetir al sant Capellà d’Ars, que «el sacerdoci és l’amor del cor de Jesús» (cf. Benet XVI,Carta per a la convocació de l’Any Sacerdotal [16 de juny de 2009]: AAS 101 [2009], 569). Aquest amor és penyora i garantia que no es perdrà res nostre si tot el que és nostre ho lliurem i oferim. Us encomano a tots i a cadascun a la Mare de Déu, Mare dels sacerdots. Ella, que va conservar al seu cor el misteri del Fill, ens ensenya a conservar i a fer bategar en nosaltres el Cor de Crist, Salvador del món.

12 de juny de 2026, Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús.

LLEÓ PP. XIV>