Les trobades —com ja s'havia fet altres vegades—- van ser filmades, i al llarg d'aquests anys han servit per donar a conèixer el fundador de l'Obra i el seu missatge de cercar Déu en la vida ordinària al llarg dels cinc continents.
Brafa, aquest mes de novembre, va omplir la pista de persones que volien, cinquanta anys més tard, reviure aquells dies i les paraules que sant Josepmaria els va transmetre. Primer amb una missa celebrada per mossèn Joan Fernández Capo, del Consell de la delegació de l'Opus Dei per a Catalunya i Andorra, qui en l'homilia va començar dient que “aquesta jornada d’avui és una bona oportunitat per demanar a Déu que les ensenyances de sant Josepmaria continuïn sent per a nosaltres un horitzó d’esperança i d’optimisme (...) en aquest pavelló, ens va convidar a afrontar el progrés en la vida interior i en la feina d’evangelitzar amb l'esperit esportiu que els atletes posen en els entrenaments, que no es donen mai per vençuts. Fem nosaltres el mateix: refiem-nos de la paraula de Jesús.”
L'actual director de Brafa, Ignasi Taló, va parlar dels inicis de l'escola que —com encara recorden alguns dels fundadors— va començar el 1954 "amb quinze amics i una pilota". Després d'una primera època al districte barceloní d'Hostafrancs, Brafa es va traslladar al de Nou Barris, on “després d'aplanar un barranc profund, va poder disposar d'un ampli terreny”. Era el 1971, i només un any més tard es va celebrar una inauguració molt especial amb la presència, durant uns quants dies consecutius, del fundador de l'Opus Dei, que el 20 de novembre del 1972 va arribar Barcelona en el marc d'un viatge apostòlic per la península Ibèrica.
Un testimoni molt viu
D'aquelles trobades a Brafa —en què van participar alguns dels assistents de la cerimònia commemorativa, com Jaume Dalmau, director de l'escola en aquells anys—, moltes persones en recorden els gestos quan, aprofitant que es trobava en un centre esportiu, representava el saltador de perxa que busca la necessària concentració per realitzar la seva prova. Fresques les imatges dels Jocs Olímpics de Munic, el fundador de l'Opus Dei feia de joglar de Déu, com li agradava dir.
En Jaume Dalmau, nascut a Barcelona fa 83 anys, posa la mirada una mica més enrera i recorda que “cap a finals dels anys 60, vaig assistir a Roma a un congrés sobre medicina i esport on vaig poder tenir una agradable entrevista amb sant Josepmaria durant més de 45 minuts. Em va animar que a Brafa atenguéssim i forméssim bé els alumnes, indicant-me una sèrie de virtuts inherents a la pràctica esportiva. Jo li vaig comentar que estàvem buscant terrenys per construir la futura Escola Esportiva, ja que on estàvem eren terrenys precaris i sense possibilitat de futur. Vaig comentar-li que trobar-los a Barcelona no era gens fàcil i més amb les dimensions que calia per a la pràctica esportiva. I ell amb la visió sobrenatural que el caracteritzava em va dir que en la recerca dels terrenys fóssim magnànims i que apuntéssim alt, que el Senyor mai no es deixa guanyar en generositat. I així va ser.” L'any 1969 es van trobar els terrenys de l'actual Brafa.
En els inicis “tot era molt diferent, al barri no hi arribaven els autobusos, ningú sabia què era fer esport, ara ha canviat molt.” Han estat per en Jaume vint anys de director de Brafa i vint anys de gerent, “vivint pràcticament a Brafa de les nou del matí fins a les nou del vespre, sempre al dia de l'activitat dels programes de l'escola especialment amb el grup de sèniors que els migdies jugàvem a futbol, un complement a la feina de direcció que em descansava; ara, ja jubilat, segueixo venint dos o tres dies per setmana i animant que la gent gran faci esport, juguem a voleibol. És una meravella tota la gent que ha passat per l'escola.”
En l'acte es va projectar el vídeo resume inèdit de les tertúlies de sant Josepmaria a Brafa.
“Ho he de dir cada dia, des de fa gairebé dos mesos, no som una multitud, som una família, una família molt unida, una família catalana.” (Sant Josepmaria)