Emilio, per què vas decidir dedicar-te a la música?

Des de nen escoltava molta música, de tot tipus, i em sorprenia el fet de poder "crear" música. Quan vaig començar a tocar la guitarra, componia coses i les compartia amb els meus amics, perquè em donessin el seu vistiplau.

Poc abans de finalitzar la preparatòria, com se sol dir "no trobava el meu lloc", ja que és normal pensar que la música, o les arts en general, no són una bona opció econòmicament parlant i moltes persones grans -amb molt bona intenció- m’aconsellaven que deixés aquest somni i optés per una carrera "seriosa".

"Em va sorprendre que em preguntés també per l'aspecte professional, i més encara que m'expliqués que Déu s'interessava per cada moment de la meva vida"

Així vaig començar a estudiar una enginyeria, però jo seguia escrivint, tocant, gravant, etc. Fins que em vaig adonar que no volia fer una altra cosa: fos arriscat o no, volia dedicar la meva vida a allò que m’agradava fer. I vaig deixar l'enginyeria.

Per aquells dies vaig conèixer un sacerdot de l'Obra amb qui vaig començar a portar direcció espiritual, em va sorprendre que em preguntés també per l'aspecte professional, i més encara que m'expliqués que Déu s'interessava per cada moment de la meva vida i no només de si em portava bé o malament.

Finalment vaig decidir anar-me'n a Guadalajara per estudiar a l'Escola de Música Sagrada, que té molt prestigi.

Específicament, a què et dediques? Com santifiques la teva feina com a músic?

Actualment dono classes d'harmonia i composició, tinc al voltant de setanta alumnes de piano i estudio òrgan en el Temple de Santa Maria Goretti. També componc obres per a piano i obres de música sacra.

Com a músic, penso que no és molt difícil santificar la meva feina, ja que "la música és per a l'ànima el que la gimnàstica per al cos". Procuro que els meus alumnes toquin el millor possible, no només donant notes a l'aire, sinó expressant realment la importància que cadascuna té i tractar amb això de desxifrar i reviure el que l'autor vol dir, i fer d'aquesta idea una idea pròpia. I de vegades, quan algun alumne no vol treballar o és una mica pesat de tracte, practico la paciència, ho ofereixo i llestos (rialles).

És complicat viure cristianament en l'ambient de les belles arts?

"De l'Opus Dei em va atreure que dóna raó de la fe, que no viu una fe basada en el sentimentalisme"

És complex en el sentit que l'expressió artística va íntimament lligada a la filosofia, i en aquests temps la filosofia que impera no és pròpiament cristiana. Això, unit als esdeveniments violents que ara vivim al nostre país, dóna peu a una tendència pessimista.

En molts casos, no existeix, esperança cristiana -la confiança que malgrat tot estem a les mans de Déu- i xoques amb un ambient que s'expressa en paisatges tan foscos que et col·loquen en un lloc aparentment fora de temps i context. Però alhora tractes amb persones que estan en contacte freqüent amb el seu interior, amb el seu sentir, i això fa possible sostenir un diàleg transcendent dins d'una conversa ordinària.

Solem pensar en la Música Sacra com un gènere clàssic: existeix avui creació musical d'aquest gènere?

És clar que existeix, el que passa és que sol identificar-se com a Música Sacra només a les grans obres, Mozart, Schubert o Palestrina, i el terme en realitat abasta dos aspectes: la música litúrgica i la música de concert. La Música Sacra que no hi cap en les celebracions eucarístiques ha de ser considerada de concert. És un tema de sentit comú, són tan llargues i elaborades que no són apropiades per a la celebració eucarística actual, i per això gairebé sempre l’escoltem a les sales de música culta. Existeixen doncs dues possibilitats: escriure música sacra per tocar-se fora de la celebració, i una altra, escriure música apropiada per a la celebració.

Compositors com Arvo Pärt (Estònia), Olivier Messiaen (França) -música sacra més aviat de concert- Valentino Miserachs (Itàlia), Licini Refice (Itàlia), Miguel Bernal Jiménez (Mèxic), i Domingo Lobato (Mèxic) -creadors de música litúrgica- són alguns exemples de composició de Música Sacra actual.

Com vas conèixer l'Opus Dei?

Quan vaig arribar a Guadalajara portava anotada l’adreça d'un centre de l'Obra que m'havia donat el sacerdot que vaig conèixer a Chihuahua, un dia vaig decidir anar a conèixer el centre, i em vaig topar amb un grup d'universitaris que estaven comentant una pel·lícula. Em va agradar molt l'ambient i així vaig començar a anar-hi cada dissabte.

Què és el que et va atreure de l'Obra?

El que a la majoria li atrau -crec jo-: que dóna raó de la fe, que no viu una fe basada en el sentimentalisme, i que tots, absolutament tots els de l'Obra que coneixia, eren autènticament feliços.