Andorra recorda sant Josepmaria

El passat dissabte 23 de novembre es va celebrar a Andorra la Vella una taula rodona amb motiu del centenari del naixement de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.

La taula rodona va ser organitzada per l'Agrupació de Membres del IESE i de la Universitat de Navarra, i va tenir lloc al Teatre Comunal de la ciutat, que es va omplir de públic. Davant més de 200 persones, hi van intervenir el Dr. Jaume Aurell, historiador que treballa a l'Institut Històric Josepmaria Escrivà de Balaguer, que parlà de l'estada del nou sant a Andorra, ara fa 65 anys; el Pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, i que va fer esment en la seva intervenció a les intenses relacions entre sant Josepmaria i l'Abat Escarré; i el Dr. Jaume Pujol, de Guissona, teòleg a la Universitat de Navarra, i que parlà del llegat universal de Josepmaria Escrivà.

Jaume Aurell va centrar la seva intervenció en les estades de sant Josepmaria Escrivà a Andorra. Va explicar que el fundador de l'Opus Dei, amb set persones més, va arribar a Sant Julià el 2 de desembre de 1937 i van passar set dies a Escaldes, on els va sorprendre una forta nevada que va impedir que continuessin el viatge cap a Sant Joan Lohitzune. Va aprofitar aquella estada per compartir experiències amb els sacerdots del país. També va anar el 1943 amb ocasió de la solemne presa de possessió del Copríncep Episcopal, Mons. Ramon Iglesias i Navarri. Aurell va acabar comentant l'agraïment que sant Josepmaria va tenir sempre per Andorra.

En una intervenció molt documentada, el Pare Laplana va parlar de la relació estreta que va mantenir sant Josepmaria amb l'Abat Escarré, amistat que, per les cartes que es conserven –més de seixanta, a banda de felicitacions de nadal i pel 27 d'abril– va arribar fins “l'agermanament" d'aquests dos personatges. Laplana destacà el paper primordial que va tenir Montserrat per difondre quina era la realitat de l'Obra, desfermant així els malentesos que va ocasionar els inicis de la tasca de l'Opus Dei a Catalunya. També destacà la col·laboració que, als anys quaranta, els monjos de Montserrat Pare Sunyol i Pare Albareda, van oferir per aconseguir que l'Obra aconseguís a Roma una aprovació jurídica. El Pare Laplana va fer esment també a l'intercanvi d'opinions i de consultes sobre temes de renovació litúrgica, així com detalls i favors personals que demostraven la profunda amistat que van mantenir durant tota la vida.

El Dr. Jaume Pujol va parlar del llegat de Josepmaria Escrivà. Va destacar en primer lloc la dimensió universal del nou sant i va definir els principals trets del seu missatge, que –va dir– ha arribat a tot el món i viuen persones de tota professió i condició.

Va presidir l'acte el bisbe coadjutor, Mons. Joan Enric Vives, i va participar també el nou vicari per a Catalunya de la Prelatura de l'Opus Dei, Dr. Antoni Pujals. Després de la taula rodona el bisbe va presidir a la parròquia de sant Esteve d'Andorra una Eucaristia en acció de gràcies per la canonització de Josepmaria Escrivà de Balaguer. En la cerimònia va cantar el Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra, que va fer una magnífica actuació en un temple ple a vessar. En l'homilia el bisbe Vives va fer esment de les estades de sant Josepmaria a Andorra, va dir que ara ja és un sant de tots, de tota l'Església, i va recordar que el missatge d'Escrivà es centrava en la crida universal a la santedat, cadascú en el seu lloc, fent amb amor les coses petites del cada dia.

23 de novembre de 2002