El meu nom és Vesna Ostoic. Sóc xilena, casada i tinc tres fills, Camila (9), Barbara (7) i Trinidad (4). El meu marit Milton treballa per a una empresa minera.
El gener de 2007, per raons de feina, ens vam traslladar de Londres a un poble miner al sud de Namíbia anomenat Rosh Pinah. Les ciutats més properes són Windhoek, la capital del país, i Ciutat del Cap, a Sudàfrica, ambdues a més de 900 quilòmetres de distància.
La vida aquí no és fàcil. Des del punt de vista espiritual un perd la possibilitat de rebre els sagraments amb freqüència. Hi ha una església catòlica, molt acollidora, per cert, i no tan pobra com la resta de les cases de la ciutat.
La missa se celebra només un cop al mes, en un diumenge. Els fidels estan molt contents. L'Església és plena d’himnes lloant Déu i de persones ballant. Som els únics blancs de la parròquia.
En aquest ambient, lluny dels amics i de les persones que t’ajuden a viure una vida cristiana, m’adono de l’ajuda de Déu d’una manera especial, i em recolzo sobre allò que he après a meditar sobre la vida i ensenyaments de sant Josepmaria.
Durant el dia tracto de viure la presència de Déu a través de pràctiques de pietat petites. Per exemple, cada matí dic: "Senyor, vull servir-vos. Desitjo ser-vos fidel”, com el fundador de l'Opus Dei solia fer. Tracto de fer una visita al Santíssim Sagrament, però donat que l'Església està tancada em quedo fora amb les meves filles, i ens n’anem al tabernacle interior amb els nostres cors.
He pensat molt sobre el meu apostolat en la meva oració i he vist que podia plantar una llavor a Namíbia: fer de la fe cristiana alguna cosa coneguda per a moltes persones, i l’esperit que he après a l'Opus Dei.
Vaig començar a donar classes de catecisme a la parròquia, el dilluns. Ara estic acabant amb el Credo i aviat començaré amb els sagraments. El dimecres, resem el sant rosari, i el primer divendres de cada mes, fem una estona d’adoració davant del Santíssim Sagrament. El dijous, fem la visita al Santíssim Sagrament i resem l’himne Adoro et devote, cantant en llatí. Això és meravellós perquè la gent no coneixia aquestes pràctiques de pietat i estant molt contents.
Per poder donar classes de catecisme sé que cal resar i també per continuar creixent en la meva vida interior. Temps enrere, vaig assistir a un recés al sud d'Àfrica, on hi ha centres de l'Opus Dei. Vaig haver de viatjar 900 km en cotxe a un aeroport internacional i des d’allà anar a Johannesburg, un total de 1.300 km. Però val la pena. Em vaig emportar un petit retrat de sant Josepmaria que ara penja d’una de les parets de la nostra església parroquial.
D'Anglaterra, els amics envien diners per comprar Bíblies per als habitants de la parròquia. El proper projecte és construir una casa per al sacerdot, a fi que pugui viure aquí i celebrar la Missa diàriament o almenys més d’un cop al mes. Pregueu molt per aquest projecte.
A propòsit del 26 de juny, vam organitzar una "Setmana de sant Josepmaria" per als de la meva classe de catecisme. Vam veure un vídeo amb segments d’una de les seves trobades, vam tenir una xerrada sobre "santificar la vida corrent", i vam finalitzar amb la lectura dels textos de la Missa de sant Josepmaria. Va ser molt bonic. Dotze persones van assistir-hi, i em va fer feliç pensar que l'Església es va iniciar amb només dotze.
La majoria dels blancs que viuen a aquest barri pertanyen a l'Església Reformada Holandesa que té arrels en el calvinisme. La majoria dels meus amics pertanyen a aquesta Església, però això no ens impedeix compartir les preocupacions per la nostra família i els nens, i tantes altres coses.
I confio en les vostres pregàries per a tots els qui som aquí.