9. Era Jesús solter, casat o vidu?

Les dades que preserven els evangelis ens diuen que Jesús va fer l’ofici d'artesà a Natzaret (Mc 6,3) i que quan tenia uns trenta anys va iniciar el ministeri públic (Lc 3,23). Durant el temps que l’exerceix hi ha algunes dones que el segueixen (Lc 8,2-3) i altres amb les quals manté amistat (Lc 10,38-42).

Preguntes sobre Jesucrist i l'Església
Opus Dei - 9. Era Jesús solter, casat o vidu?Existeixen dades que en el judaisme del segle I es vivia el celibat.

Encara que en cap moment se'ns diu que fos un home cèlibe, casat o vidu, els evangelis es refereixen a la seva família: a la mare, als “germans i germanes”, però mai a la “dona”. Aquest silenci és eloqüent. Jesús era conegut com el “fill de Josep” (Lc ,23; 4,22; Jn 2,45; 6, 42) i, quan els habitants de Natzaret se sorprenen del seu ensenyament, exclamen: “¿No és aquest l'artesà, el fill de Maria, i germà de Jaume i de Josep i de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?” (Mc 6,3). En cap lloc es fa referència que Jesús tingués o hagués tingut una dona. La tradició mai no ha parlat d'un possible matrimoni de Jesús. I no ho ha fet perquè considerés la realitat del matrimoni denigrant per a la figura de Jesús (el qual va restituir el matrimoni a la dignitat original, Mt 19,1-12) o incompatible amb la fe en la divinitat del Crist, sinó simplement perquè es va atenir a la realitat històrica. Si hagués volgut silenciar aspectes que podien resultar comprometedors per a la fe de l'Església, ¿per què va transmetre el baptisme de Jesús a mans de Joan Baptista, que administrava un baptisme per a la remissió dels pecats? Si la primitiva Església hagués volgut silenciar el matrimoni de Jesús, ¿per què no va silenciar la presència de dones concretes entre les persones que es relacionaven amb ell?

Malgrat això, s'han vingut difonent alguns arguments que sostenen que Jesús va estar casat. Fonamentalment s'addueix a favor d'un matrimoni de Jesús la pràctica i doctrina comuna dels rabins del segle I de la nostra era. Com Jesús anava de rabí i el celibat era inconcebible entre els rabins de l'època, havia d'estar casat (tot i que havia excepcions, com Rabí Simeó ben Azzai, qui, en ser acusat de romandre solter, deia: “La meva ànima està enamorada de la Torà. Uns altres poden treure endavant el món”, Talmud de Babilònia, b. Yeb. 63b). Per tant, afirmen alguns, Jesús, com qualsevol jueu pietós, s'hauria casat als vint anys i després hauria abandonat dona i fills per a ocupar-se de la seva missió.

La resposta a aquesta objecció és doble:

1) Existeixen dades que en el judaisme del segle I es vivia el celibat. Josep Flavi (Guerra Jueva 2.8.2 & 120-21; Antiguitats jueves 18.1.5 & 18-20), Filó (en un passatge conservat per Eusebi, Prep. evang. 8,11.14) i Plini el Vell (Història natural 5.73,1-3) ens informen que havia essenis que vivien el celibat, i sabem que alguns de Qumran eren cèlibes. També Filó ( De vita contemplativa ) assenyala que els “terapeutes”, un grup de ascetes d'Egipte, vivien el celibat. A més, en la tradició d'Israel, alguns personatges famosos com Jeremies, havien estat celibataris. Moisès mateix, segons la tradició rabínica, va viure l'abstinència sexual per a mantenir la seva estreta relació amb Déu. Joan Baptista tampoc no es va casar. Per tant, sent el celibat poc comú, no era del tot inaudit.

2) Tot i que ningú no hagués viscut el celibat a Israel, no hauríem d'assumir per això que Jesús estigués casat. Les dades, com suara s'ha dit, mostren que va voler romandre celibatari i són moltes les raons que fan plausible i convenient aquesta opció, precisament perquè ser cèlibe recalca la singularitat de Jesús en relació al judaisme del seu temps i està més d'acord amb la seva missió. Manifesta que, sense menystenir el matrimoni ni exigir el celibat als seus seguidors, la causa del Regne de Déu (cf. Mt 19,12), l'amor de i a Déu que ell encarna, està per sobre de tot. Jesús va voler ser cèlibe per a significar millor aquest amor.


Bibliografia: Armand Puig i Tàrrech, Jesús, un perfil biogràfic , Proa, Barcelona 2004; J. Gnilka, Jesús von Nazareth. Botschaft und Geschichte , Herder, Freiburg 1990 (ed. esp. Jesús de Nazaret , Herder, Barcelona 1993).