Era oriünd d’Arimatea (Armathajim en hebreu), una població de Judà, l'actual Rentis, a 10 km al nordest de Lydda, probablement el lloc de naixença de Samuel (1 S 1,1). Home ric (Mt 27,57) i membre il·lustre del sanedrí (Mc 15, 43; Lc 23, 50), tenia un sepulcre nou cavat en la roca, prop del Gólgota, a Jerusalem. Era deixeble Jesús, però, com Nicodem, ho mantenia en ocult per temor a les autoritats jueves (Jn 19, 38). D'ell diu Lluc que esperava el Regne de Déu i no havia consentit en la condemna de Jesús per part del sanedrí (Lc 23, 51). En els moments cruels de la crucifixió no tem donar la cara i demana a Pilat el cos de Jesús (en l'Evangeli de Pere 2, 1; 6, 23-24, un apòcrif del segle II, Josep el sol·licita abans de la crucifixió). Concedit el permís pel prefecte, despenja al crucificat, l’embolica en un llençol net i, amb ajuda de Nicodem, diposita Jesús al sepulcre de la seva propietat, que encara ningú no havia utilitzat. Després de tancar-lo amb una gran roca marxen (Mt 27, 57-60, Mc 15, 42-46, Lc 23, 50-53 i Jn 19, 38-42). Fins aquí les dades històriques.

A partir del segle IV van sorgir tradicions llegendàries de caràcter fantàstic on s'enaltia la figura de Josep. En un apòcrif del segle V, les Actes de Pilat , també anomenat Evangeli de Nicodem , es narra que els jueus reproven el comportament de Josep i Nicodem a favor de Jesús i que, per aquest motiu, Josep és enviat a presó. Alliberat miraculosament apareix a Arimatea. D'allí regressa a Jerusalem i conta com va ser alliberat per Jesús. Més fabulosa encara és l'obra Vindicta Salvatoris (segle IV?), que va tenir una gran difusió a Anglaterra i Aquitània. En aquest llibre es narra la marxa de Titus al capdavant de les seves legions per a venjar la mort de Jesús. En conquistar Jerusalem, troba en una torre a Josep, on havia estat tancat perquè morís de fam. No obstant això, va ser alimentat per un menjar celestial.

Els segles XI-XIII, la llegenda sobre Josep d’Arimatea va ser acolorida amb nous detalls a les Illes Britàniques i a França, inserint-se en el cicle del sant Greal i del rei Artús. Segons una d'aquestes llegendes, Josep va rentar el cos de Jesús i va recollir l'aigua i la sang en un recipient. Després, José i Nicodem van dividir el seu contingut (veure la pregunta Què és el sant Greal? ). Altres llegendes diuen que Josep, duent aquest relicari, va evangelitzar França (alguns relats diuen que hauria desembarcat a Marsella amb Marta, Maria i Llàtzer), la península Ibèrica (on Jaume l’hauria consagrat bisbe), Portugal i Anglaterra. En aquesta última regió, la figura de Josep es va fer molt popular. La llegenda el fa el primer fundador de la primera església en sòl britànic, a Glastonbury Tor, on mentre estava dormit el seu bàcul va fer arrels i va florir. Glastonbury Abbey es va convertir en un important lloc de peregrinació fins que va ser dissolta amb la Reforma el 1539. A França, una llegenda del segle IX refereix que el patriarca Fortunat de Jerusalem, en temps de Carlomany, va fugir a Occident duent-se els ossos de Josep d’Arimatea, fins a arribar al monestir de Moyenmoutier, on va arribar a ser abat.

Totes aquestes llegendes, sense cap fonament històric, mostren la importància que es donava als primers deixebles de Jesús. El desenvolupament d'aquests relats pot estar vinculat a polèmiques circumstancials d'algunes regions (com Anglaterra o França) amb Roma. Es tractaria de voler mostrar que determinades regions havien estat evangelitzades per deixebles de Jesús i no per missioners enviats des de Roma. En qualsevol cas, no tenen a veure res amb la veritat històrica.

Bibliografia: G. D. Gordini, “Giuseppe di Arimatea”, a Biblioteca Sanctorum VI (Roma 1965) 1292-1295; J. Prado González, “Josep d’Arimatea”, a GER 13 (Madrid 1971) 513-514; K. Mühlek, “Joseph von Arimathäa”, en Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons.