1. Què sabem realment de Jesús?

De Jesús de Natzaret tenim més i millor informació que de la majoria dels personatges del seu temps. Disposem dels testimoniatges que ens han arribat de la seva vida i de la seva mort: tradicions orals i escrites sobre ell, entre les quals destaquen els quatre evangelis, que han estat transmesos en la realitat de la comunitat de fe viva que ell va establir i que continua fins avui.

Preguntes sobre Jesucrist i l'Església
Opus Dei - 1. Què sabem realment de Jesús?De Jesús de Natzaret tenim més i millor informació que de la majoria dels personatges del seu temps.

Aquesta comunitat és l'Església, composta per milions de seguidors de Jesús al llarg de la història, que l’han conegut per les dades que ininterrompudament els van transmetre els primers deixebles. Les dades que hi ha en els evangelis apòcrifs i altres referències extrabíbliques no aporten rés substancial a la informació que ens ofereixen els evangelis canònics, tal com han estat transmesos per l'Església.

Fins a la Il·lustració, creients i no creients estaven persuadits que allò que podíem conèixer sobre Jesús es contenia als evangelis. Nogensmenys, per ser relats escrits des de la fe, alguns historiadors del segle XIX van qüestionar-ne l'objectivitat dels continguts. Per a aquests estudiosos, els relats evangèlics eren poc creïbles perquè no contenien allò que Jesús va fer i va dir, sinó allò que creien els seguidors de Jesús uns anys després de la seva mort. Com a conseqüència, durant les dècades següents i fins a mitjans del segle XX es va qüestionar la veracitat dels evangelis i es va arribar a afirmar que de Jesús “no podem saber gairebé rés” (Bultmann).

Avui dia, amb el desenvolupament de la ciència històrica, els avenços arqueològics i el nostre major i millor coneixement de les fonts antigues, es pot afirmar amb paraules d'un conegut especialista del món jueu del segle I d. de C. —a qui no es pot titllar precisament de conservador— que “podem saber molt de Jesús” (Sanders). Per exemple, aquest mateix autor assenyala “vuit fets inqüestionables”, des del punt de vista històric, sobre la vida de Jesús i els orígens del cristianisme: 1) Jesús va ser batejat per Joan Baptista; 2) era un galileu que va predicar i va realitzar guaricions; 3) va cridar deixebles i va dir que eren dotze; 4) va limitar la seva activitat a Israel; 5) va mantenir una controvèrsia sobre el paper del Temple; 6) va ser crucificat fora de Jerusalem per les autoritats romanes; 7) després de la mort de Jesús, els seus seguidors van continuar formant un moviment identificable; 8) almenys alguns jueus van perseguir certs grups del nou moviment (Ga 1,13.22; Flp 3,6) i, pel que sembla, aquesta persecució va durar com a mínim fins a un temps proper al final del ministeri de Pau (2 Co 11,24; Ga 5,11; 6,12; cf. Mt 23,34; 10,17).

Sobre aquesta base mínima en la qual els historiadors estan d'acord es poden determinar com fidedignes des del punt de vista històric les altres dades continguts als evangelis. L'aplicació dels criteris d'historicitat sobre aquestes dades permet establir el grau de coherència i probabilitat de les afirmacions evangèliques, i que allò que es conté en aquests relats és substancialment cert.

Finalment, convé recordar que tot allò que sabem de Jesús és fiable i creïble perquè els testimonis són dignes de credibilitat i perquè la tradició és crítica amb ella mateixa. A més, tot allò que la tradició ens transmet resisteix l'anàlisi de la crítica històrica. És cert que de les moltes coses que se'ns han transmès només algunes poden ser demostrables pels mètodes emprats pels historiadors. Això no significa, però, que les no demostrables per aquests mètodes no succeïssin pas, sinó que només podem aportar dades sobre la seva major o menor probabilitat. I no oblidem, d’altra banda, que la probabilitat no és determinant. Hi ha successos molt poc probables que han succeït històricament. Allò que sens dubte és veritat és que les dades evangèliques són raonables i coherents amb les dades demostrables. En qualsevol cas, la tradició de l'Església, en la qual aquests escrits van néixer, ens dóna garanties de la seva fiabilitat i ens diu com interpretar-los.


Bibliografia: A. Vargas Machuca, El Jesús histórico. Un recorrido por la investigación moderna , Universidad Pontificia de Comillas, Madrid 2004; J. Gnilka, Jesús von Nazareth. Botschaft und Geschichte , Herder, Freiburg 1990 (ed. esp. Jesús de Nazaret , Herder, Barcelona 1993); R. Latourelle, A Jesús el Cristo por los Evangelios. Historia y hermenéutica , Sígueme, Salamanca 1986; F. Lambiasi, L’autenticità storica dei vangeli. Studio di criteriologia ,: EDB, Bologna 1986.