LA FESTA d’avui ens convida a elevar la mirada per contemplar la Reina de tot el que ha estat creat: la Verge Maria. En aquest dia podem meditar aquelles paraules de sant Josepmaria: «Vulgui Déu Nostre Senyor (...) que brolli dels nostres llavis un cant d’acció de gràcies: perquè la Trinitat Santíssima, en haver elegit Maria com a Mare de Crist, Home com nosaltres, ens ha posat a cadascú sota el seu mantell maternal. És Mare de Déu i Mare Nostra»^[1]. Sentir-nos aixoplugats sota el seu mantell ens omple de confiança en les adversitats i d’alegria en els èxits. De Maria Reina podem esperar la seva intercessió atenta en les dificultats, i amb goig li oferim les primícies dels nostres fruits de lluita i amor.

Tanmateix, celebrar el regnat de Maria en la nostra vida també pot generar-nos una certa inquietud. Normalment, preferim accentuar la nostra llibertat i independència abans que subratllar la superioritat que una altra persona pugui tenir sobre la nostra vida. Per això, podem arribar a creure que, per mantenir una bona relació amb la nostra Mare, cal renunciar a ser un mateix. No obstant això, si hi pensem una mica més a fons, haurem experimentat que, així com hi ha un tipus de regnat que ens treu la llibertat, n’hi ha un altre que, al contrari, ens fa feliços i allibera en nosaltres energies que ens porten a la nostra millor versió. És el regnat de l’amor, pel qual ens obrim a la voluntat d’una altra persona i que ens porta a la pròpia plenitud.

«Compartim amb alegria la bellesa de tenir Jesús com el nostre rei; el seu senyoriu d’amor transforma el pecat en gràcia, la mort en resurrecció, la por en confiança»^[2]. El regnat de Crist consisteix en la transformació de les nostres vides: ell ens eleva i ens fa fills de Déu. D’alguna manera això fou el que li va passar a la Verge Maria. En acceptar ser l’esclava del Senyor, la seva existència va canviar completament. No es va empetitir, sinó tot el contrari: amb el seu sí a la voluntat divina es va convertir en la Mare de Déu i acabaria sent Mare de tots els cristians. A ella li podem demanar que ens ajudi a dir que sí als plans divins, que són molt més grans i ambiciosos del que nosaltres podem imaginar. Com escrivia sant Josepmaria: «Mai no t’havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d’amor i de despreniment, de seguretat i d’inseguretat: perquè no et refies gens de tu, i del tot de Déu»^[3].

PERQUÈ es manifesti el senyoriu de Maria en les nostres vides, cal en primer lloc purificar-se de tot allò que ens pugui separar d’ella. «Abocaré sobre vosaltres aigua pura —anuncia el profeta Ezequiel— i quedareu purificats de totes les vostres immundícies i de tots els vostres ídols repugnants» (Ez 36, 25). Acostar-se a Maria i al senyoriu del seu amor és obrir-se a la purificació interior, perquè siguem capaços de rebre sense cap mena d’obstacle les gràcies del seu Fill.

El terme «purificació», des del punt de vista del culte i de la litúrgia, significa netejar una persona o un objecte perquè sigui digne de Déu. Per això, el primer acte de purificació en la nostra vida es realitza a través de les aigües del Baptisme, que ens porten d’un estat de separació de Déu a la filiació divina. És bonic pensar que una de les tasques de la Verge és col·laborar en aquesta purificació perquè siguem capaços de mantenir la nostra unió originària amb la Santíssima Trinitat. De vegades seran les seves llàgrimes les que contribueixin a netejar les ferides dels nostres pecats; altres vegades vessarà en les nostres ànimes el bàlsam de la seva tendresa, quan ens vegi més desanimats; i en els moments d’alegria, ens neteja amb la barreja dels seus perfums, que regalen a les nostres ànimes una profunda presència de Déu.

Aquesta tasca de purificació requereix, per part nostra, l’esforç diari per netejar les nostres ànimes per poder percebre així el regnat de Déu. Sant Josepmaria preguntava en una ocasió a un dels seus fills: «Tens desitjos de rectificació, de purificació, de mortificació, de tractar més el Senyor, d’augmentar la teva pietat, sense teatre ni coses externes, amb naturalitat?»^[4]. Si volem que la Verge regni veritablement en els nostres cors, perquè així ens converteixi en bons fills de Déu, podem preguntar-nos en aquesta estona d’oració: ¿quins aspectes de la meva vida requereixen purificació? ¿Intento que els meus afectes i pensaments passin pel cor de Maria? «Demana al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, i a la teva Mare, que facin que et coneguis i ploris per aquest munt de coses brutes que han passat per tu, deixant —¡ai!— tant de pòsit... —I alhora, sense voler apartar-te d’aquesta consideració, digues: dona’m, Jesús, un Amor com una foguera de purificació, on la meva pobra carn, el meu pobre cor, la meva pobra ànima, el meu pobre cos es consumeixin, netejant-se de totes les misèries terrenals... I, ja buit del tot el meu jo, omple’l de Tu: que no m’agafi a res d’ací baix; que em sostingui sempre l’Amor»^[5].

LA PURIFICACIÓ és el primer pas per gaudir de la llibertat que ens vol regalar la Verge Maria amb el seu regnat. En haver-nos-la donada com a Mare, Jesús li va confiar una tasca molt concreta: forjar en el nostre interior un cor nou, que sigui capaç de tenir els mateixos afectes que els del seu Fill. Així, Maria ens ajuda perquè en cadascun de nosaltres es compleixin les paraules profètiques d’Ezequiel: «Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions» (Ez 36, 26-27). ¿No és potser la principal tasca d’una bona mare anar cultivant a poc a poc la sensibilitat dels seus fills, perquè puguin gaudir d’aquest món donant glòria a Déu?

El regnat de la Verge consisteix, per tant, a difondre aquest Amor infinit del seu Fill. D’ell va aprendre que el regne autèntic no es basa en privilegis o honors. «Hi ha una idea vulgar, comuna, de rei o de reina: seria una persona amb poder i riquesa. Però aquest no és el tipus de reialesa de Jesús i de Maria. Pensem en el Senyor: la reialesa i el fet de ser rei de Crist estan entreteixits d’humilitat, servei, amor: és sobretot servir, ajudar, estimar. És reina precisament estimant-nos, ajudant-nos en totes les nostres necessitats»^[6]. Maria exerceix la seva reialesa vetllant per nosaltres i oferint-nos la seva protecció maternal. Però per rebre aquest amor i transmetre’l a les persones més properes, ens cal posseir un cor nou que vibri amb el servei. La Verge ens ajuda a comprendre que val la pena trencar la closca del nostre egoisme, que ens porta a tancar-nos en nosaltres mateixos, perquè així puguem obrir-nos a les gràcies del seu Fill i a les necessitats de tots els homes. Com els criats de la paràbola del casament del fill del rei, la nostra Mare no es cansa de convidar tots els homes i dones a descobrir que, només quan busquem fer la voluntat de Déu, la nostra existència es converteix en una gran festa. «Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!» (Mt 22, 4).

Podem acabar aquesta estona d’oració adreçant-nos a la nostra Mare amb unes paraules de sant Josepmaria: «Santa Maria, Regina apostolorum, reina de tots els qui sospiren per donar a conèixer l’amor del vostre Fill: vós, que tan bé enteneu les nostres misèries, demaneu perdó per la nostra vida: per allò que en nosaltres hauria pogut ser foc i ha estat cendra; per la llum que va deixar d’il·luminar, per la sal que es tornà insípida»^[7]. Mare, ajuda’ns a tenir un cor tan lliure i net com el teu.

^[1] Sant Josepmaria, Amics de Déu, n. 275.

^[2] Francesc, Homilia, 20-XI-2016.

^[3] Sant Josepmaria, Solc, n. 787.

^[4] Sant Josepmaria, En diálogo con el Señor, n. 22.

^[5] Sant Josepmaria, Forja, n. 41.

^[6] Benet XVI, Audiència, 22-VIII-2012.

^[7] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 175.