EL MARTIRI de sant Joan Baptista, que celebrem avui, va tenir lloc mentre Jesús predicava a Galilea. Joan havia intentat que Herodes s’adonés de la seva corrupció i del desordre que suposava viure amb Herodies, la dona del seu germà. Encara que Joan l’advertia de la seva conducta pública i repetidament, qui sap de quina manera s’expressaria; el que sabem és que el mateix Herodes el tenia per un «home just i recte» i que «l’escoltava de bon grat» (Mc 6, 20). En qualsevol cas, era el rei i havia decidit empresonar-lo. Temps després, amb motiu de l’aniversari del monarca, la filla d’Herodies va ballar davant dels convidats. Herodes, entusiasmat, li va prometre concedir-li tot el que demanés. La noia, empesa per la seva mare, li va demanar el cap del Baptista. Malgrat que li sabia greu, perquè li semblava un home interessant, Herodes el va fer decapitar. Segons la tradició, Joan era pres a la fortalesa de Maquerunt, vora el mar Mort, i és allí on fou degollat. Posteriorment, els seus deixebles el van sepultar a Sebaste, a Samaria.

Comenta un Pare de l’Església referint-se al Baptista: «Està tancat, en la tenebra d’una masmorra, aquell que havia vingut a donar testimoni de la Llum, i havia merescut de la boca del mateix Crist (…) ser anomenat “torxa ardent i lluminosa”. Fou batejat amb la seva pròpia sang aquell a qui abans fou concedit batejar el Redemptor del món». I afegeix: així «va precedir Crist en el seu naixement, en la seva predicació i en el seu baptisme, també va anunciar amb el seu martiri, anterior al de Crist, la futura passió del Senyor»^[1].

Joan és conegut com el Precursor perquè el seu testimoni fidel a la veritat (cf. Jn 5, 33) el porta a anticipar Jesús tant en la vida com en la mort. La missió de Joan està tan unida a la de Crist que en el calendari romà és l’únic sant de qui se celebra tant el naixement, el 24 de juny, com la mort. D’aquesta manera, fins i tot gràficament es ressalta, com va dir el Senyor, que «entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista» (Mt 11, 11). En el dia del seu martiri podem demanar-li que ens ajudi a ser també precursors de Jesús, anunciant als altres que no hi ha alegria més gran que viure i donar la mateixa vida per ell.

UNS MESOS abans del seu martiri, poc després del Baptisme del Senyor, Joan va dir als seus deixebles que la seva missió havia conclòs: «Ell ha de créixer, i jo he de minvar» (Jn 3, 30). Havia arribat el moment de fer-se a un costat perquè tot el protagonisme el tingués Jesús. El to d’aquest discurs de Joan és impregnat de pau; fins i tot arriba a afirmar sense dubte: «La meva joia és completa» (Jn 3, 29). El seu goig era escoltar la veu de l’espòs (cf. Jn 3, 29), veure el Senyor predicant el Regne i els homes agenollant-se davant del Fill de Déu.

Com al Baptista, també ens pot passar que, en alguns moments de la nostra vida, les persones sentin admiració per nosaltres quan els obrim horitzons en el tracte amb Déu. En realitat es tracta d’una cosa lògica: si els estem transmetent alguna cosa que els ajuda a trobar el camí cap a la felicitat, és normal que ens mirin amb afecte. De fet, també és bo recordar amb agraïment tots aquells que ens han ajudat a fer els primers passos en la fe: pares, germans, sacerdots, amics, professors…

Tanmateix, no som nosaltres els protagonistes d’aquest tresor que compartim. «Que només el Senyor es llueixi»^[2], solia repetir sant Josepmaria. El fonament de l’afany evangelitzador és sempre donar a conèixer el nom del Senyor. L’apòstol no es col·loca a si mateix al centre, les seves obres són tan valuoses com secundàries. Tot persegueix un únic objectiu: que els altres «busquin Crist, que trobin Crist, que tractin Crist, que segueixin Crist, que estimin Crist, que romanguin amb Crist»^[3]. Això és el que va fer el Baptista. De mica en mica ell va anar minvant, a mesura que els seus seguidors anaven descobrint Jesús. I encara que humanament potser la seva obra es podria percebre com un fracàs —de suscitar l’admiració de la multitud va passar a morir sol en una presó—, en realitat havia triomfat, ja que havia facilitat que molts homes i dones veiessin en Jesús el Messies.

«CELEBRAR el martiri de sant Joan Baptista ens recorda també a nosaltres, cristians del nostre temps, que no es pot baixar a negociar amb l’amor a Crist, amb la seva Paraula, amb la Veritat»^[4].L’Evangeli d’avui ens presenta, d’una banda, Herodes, incapaç de defensar les seves creences; malgrat que estava segur que Joan era un home just, per por de quedar malament davant dels convidats i davant la filla d’Herodies, es va trair a si mateix i acabà fent una cosa que en realitat no desitjava: donar mort al Baptista. Qui no va saber canviar el seu cor quan l’escoltava de bon grat, tampoc no va saber canviar el curs dels esdeveniments quan li van demanar el cap del Baptista. En canvi, Joan se’ns presenta com algú que està disposat a morir per allò que realment val la pena. En contemplar la vida del Baptista, i especialment la del Senyor, descobrim que la veritat està vinculada a la creu. La veritat moltes vegades ens provoca i «no és en absolut barata. És exigent, i crema. El missatge de Jesús també inclou el desafiament que trobem en aquesta pugna amb els seus contemporanis (…). Qui no vulgui deixar-se cremar, qui no hi estigui disposat, tampoc no s’acostarà a ell»^[5].

Veritat, bé i bellesa estan units, i van de la mà de l’amor. Els cristians som cridats a fer amable la veritat, donant testimoni valent de la nostra fe, mostrant que s’és més feliç vivint en la veritat que intentant esquivar-la. «Quan et llancis a l’apostolat, t’has de convèncer que es tracta sempre de fer feliç, molt feliç, la gent: la Veritat és inseparable de l’autèntica alegria»^[6]. Mostrar l’amabilitat de la veritat és una bona definició de l’apostolat, perquè en ell s’uneixen amor, veritat i bé. Una veritat nua i sense amor és desagradable, i molts podrien arribar a considerar-la inassolible. Per això sant Josepmaria deia que l’exemple i el zel d’un cristià «no ha de ser mai una bufetada moral, arrogant, a la cara del proïsme»^[7], sinó «brasa encesa, que cala foc allà on és»^[8], sembrant alhora pau i alegria. Podem demanar a la Mare de Déu que posi en els nostres cors la mateixa passió per la veritat que va portar Joan a lliurar la seva vida amb alegria.

^[1] Sant Beda, Homilies 2, 23.

^[2] Sant Josepmaria, Forja, n. 624.

^[3] Sant Josepmaria, Carta 7, n. 12.

^[4] Benet XVI, Audiència, 30-VIII-2012.

^[5] Joseph Ratzinger, Dios y el mundo, Círculo de lectores, Barcelona 2011, 209-211.

^[6] Sant Josepmaria, Solc, n. 185.

^[7] Sant Josepmaria, Forja, n. 578.

^[8] Sant Josepmaria, Forja, n. 570.