Evangeli (Lc 2, 16-21)
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
Comentari
Ser mare és sempre un pla de Déu. Tanmateix, ser la Mare de Déu estava pensat només per a una dona a la història, Maria de Natzaret.
L'evangeli d'avui ens revela quelcom sobre el misteri de la maternitat divina de Maria. No sabem com Jesús va ser concebut materialment, com va actuar l'Esperit Sant, però sabem com Jesús entenia quina cosa suposava ser la seva Mare: “El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mc 3, 35). El Fill de Déu aclareix que Maria és la seva Mare més perquè és dòcil a fer el voler de Déu que per totes les tasques naturals d'una mare.
I com actua qui fa la voluntat de Déu? En els esdeveniments de Nadal molts senten paraules divines, com els pastors l'anunci dels àngels o Zacaries la predicció de Gabriel, però Maria fa quelcom més: “conservava tot això en el seu cor”. És una actitud que trobem altres vegades en Maria (cf. Lc 2, 51).
Alguns artistes representen l'escena de l'anunciació com la Paraula de Déu que entra a l'orella de Maria. Durant segles a l'antiguitat i l'edat mitjana va tenir especial difusió la creença que la Verge hauria concebut Jesucrist per l'orella.
Aquesta actitud específica de la nostra Mare ens convida a renovar el desig, al començament de L'Any Nou, d'apropar-nos a la Paraula com a generadora de vida divina dins nostre i al nostre voltant. De vegades serà una frase d'una lectura de l'Eucaristia, d'altres un salm o un verset de l'Evangeli llegit abans d'anar al llit.
Un cop, a una dona que escoltava Jesús li va brollar del cor una lloança al ventre que l'havia portat, però el Mestre en replicà: “Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden” (Lc 11, 28).
Si intentem escoltar amb atenció allò que Déu ens diu i ho posem per obra, ens omplirem de meravella com els pastors i tota la nostra vida serà per a la glòria de Déu.