Evangeli (Mt 11, 25-30)

En aquell temps, Jesús digué:

—T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Comentari

Avui celebrem a l'Església la festa del Sagrat Cor de Jesús. Una festa per a honrar al nostre Senyor. El Sagrat Cor de Jesús és un símbol d'amor diví. El cor de Jesús com a expressió del seu lliurament i amor total als homes.

En 1675, Jesús li va dir a Santa Margarida Maria Alacoque que volia que la Festa del Sagrat Cor se celebrés el divendres després de l'octava del Corpus Christi. En 1856, la festa del Sagrat Cor es va convertir en festa universal. Sant Joan Pau II, gran devot del Sagrat Cor, deia: “Aquesta festa ens recorda el misteri de l'amor de Déu pel poble de tots els temps”.

La Solemnitat del Sagrat de Cor de Jesús té una significació molt profunda per als cristians. Quan ens referim al cor d'una persona pensem en els seus afectes, en els seus sentiments, en la seva manera d'estimar. Però com ens recorda sant Josepmaria: “Quan en la Sagrada Escriptura es parla del cor, no es tracta d’un sentiment passatger, que commou o fa brollar llàgrimes. Hom parla del cor per a referir-se a la persona que, com ho manifestà Jesucrist mateix, s’adreça tota ella —ànima i cos— a allò que considera el seu bé: perquè on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor” [1].

Per a conèixer com és el Cor de Jesús, l'Església ens presenta avui una oració de lloança de Jesús al Pare. Les seves paraules ens indiquen com és el seu cor. Ens mostra que allò que més anhela és lloar al Pare i que dirigeix el seu missatge als més petits. En contrast amb els quals no creuen en Ell, Jesús s'omple de goig pels qui li l'accepten, les persones humils, que no confien en la seva pròpia saviesa, que no s'estimen a si mateixos com a prudents i savis. Aquest passatge s'ha denominat la joia dels Evangelis sinòptics, perquè recull l'oració de Jesús, que anomena Pare a Déu, perquè se'ns presenta com el que coneix a Déu i que tot ho ha rebut d'Ell, i perquè és qui ens ho revela als homes, si ho rebem amb humilitat.

El seu commovedor “Sí, Pare!” expressa el fons del seu cor, la seva adhesió a la voluntat del Pare, que va ser un ressò del Fiat de la seva Mare en el moment de la concepció i que és un preludi d'allò que dirà Jesús en l'agonia del Calvari, una acceptació absoluta als plans del Pare.

Jesús allibera el nostre jou. El jou era una paraula que s'utilitzava per a referir-se a la llei de Moisès, que amb el temps es va sobrecarregar de pràctiques que van resultar insuportables. Però Jesús reinstaura una Nova Aliança a través dels vincles d'amor. El seu jou ara és lleuger, perquè Ell el porta amb nosaltres.

“Apreneu de mi que soc benèvol i humil de cor”, que usa també en les Benaurances i que en l'Antic Testament és utilitzat per al que desisteix de la còlera i posa la seva confiança en Déu. “Gràcies, Jesús meu, i dona'ns un cor a mida del Teu!” [2].

Avui és un dia per a endinsar-nos en el Sagrat Cor de Jesús, per a creure que el seu Amor és la necessitat més profunda del nostre propi cor. Acudim a la intercessió de la Verge perquè no deixem mai d'esbalair-nos enfront d'aquest misteri: que nosaltres som el tresor del Cor de Déu.

[1] Josepmaria Escrivà, És Crist que passa, n. 164.

[2] Josepmaria Escrivà, Solc, n.813