Evangeli (Mt 9, 14-15)
Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
Jesús els contestà:
—¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
Comentari
L'espòs ja ens ha estat arrabassat. Ja ha arribat el temps en què els cristians, igual que els deixebles de Joan i els fariseus, hem de subjectar-nos també a la disciplina i al dejuni.
És clar que la nova Llei –que és llei per a fills de Déu, per a dones i homes renovats per la força de l'Esperit Sant– no està subjecta a la lletra i a les complicacions de la casuística antiga. Res no tornarà a ésser igual que abans perquè el Crist ho ha canviat tot. Ha extirpat els nostres cors de pedra. Ha mort per amor. S’ha deixat traspassar el cor amb una llança. Ha lliurat fins a l'última gota de la sang. I, on hi havia pedra, ens ha implantat un cor de carn i ens ha transfós la sang pròpia vessada per amor.
Els cristians dejunem i mortifiquem el nostre cos redimit a la manera dels fills de Déu. Malgrat que som ministres de Déu, no actuem com a funcionaris que coneixen perfectament les competències que tenen atribuïdes. Malgrat que pertanyem a la milícia del Crist, no ens comportem com a militars que practiquen obedientment les ordres rebudes. Tampoc no actuem com a esclaus que acaten la voluntat de l’amo mansuets i submisos, malgrat que, imitant la humilitat de Maria, desitgem ser i sentir-nos esclaus del Senyor.
El motor del dejuni cristià només pot ésser l'amor, la identificació amb el Crist Jesús crucificat, mort, sepultat. Durant la Quaresma ens preparem amb penitència i dejuni per celebrar aquests misteris a la Setmana Santa. Ho fem tot, però, per Crist, amb ell i en ell. L'Església estableix que avui ens abstenim de menjar carn. I el nostre cor ens convidarà potser a alguna cosa més.
No oblidem mai que som germans del ressuscitat. De seguida arribarà la Pasqua, en la qual gaudirem amb l'alegria del ressuscitat. Cada celebració, però, té el seu temps. I ara toca dejunar.