Evangeli (Lc 6, 39-42)

Jesús digué els seus deixebles encara una paràbola:

—¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

Comentari

“Seguir el Crist: heus aquí el secret. Acompanyar-lo tan d’a prop, que visquem amb Ell, com aquells primers dotze; tan d’a prop que ens hi identifiquem”, va escriure sant Josepmaria. [1]

“El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre”. Com a ideal que engloba tots els afanys de la seva vida, el deixeble del Crist aspira a ser com el Mestre. Així ho han viscut i ensenyat els sants i aquesta és també la nostra experiència quotidiana: quan a l'oració l'Esperit Sant ens fa entreveure un tret de la vida de Jesús o una actitud seva que podem incorporar a les nostres lluites diàries, ens omplim d'alegria i de desig d'identificar-nos-hi.

Per això és tan important que el deixeble es deixi instruir pel mestre, per arribar a ser com Ell. Per aconseguir-ho, cal que el cristià tingui cura de la seva formació, tingui veritable ànsia de conèixer profundament la doctrina: la Paraula del Senyor i de la seva Església. El temps emprat en la formació personal és temps que fructifica en amor a Déu i al proïsme.

Conèixer la vida i la doctrina del Senyor per gaudir-la a la contemplació i per viure-la. Jesús ens continua instruint en el tracte amb el proïsme: tot cristià és cridat a ser guia i, d'alguna manera també mestre, en la mesura que s'identifica amb el Crist. El primer pas el donem assistits per la llum de l'Esperit Sant: conèixer-nos, purificar la nostra mirada, netejar l'ànima en la contrició i amb la gràcia del Senyor. La humilitat que deriva de veure'ns nosaltres mateixos amb la mirada amorosa del Senyor ens habilita per menar els altres pel camí de la imitació del Crist. Només des de la veritat sobre un mateix es pot corregir amb autenticitat.

Jesús abomina dels hipòcrites, dels qui jutgen sense amor i sense comprensió, dels qui busquen ser ben considerats pels altres, sense preocupar-se realment d'afrontar-ne els defectes. Aquesta és la biga, enorme, a l'ull de l'hipòcrita. Déu ens alliberi d'aquest gran retret.

[1] Sant Josepmaria, Amics de Déu, n. 299.