Evangeli (Lc 21, 29-33)

Els digué una paràbola:

—Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Comentari

L'evangeli ens relata com el Senyor, a propòsit dels camps de blat que contemplava, llestos per a la collita, parlava als seus d'aquella altra recol·lecció d'amor que es trobaria amb la Redempció.

Podem aprofitar la llum que Déu ens dona en contemplar les circumstàncies que ens envolten i la natura per escoltar allò que Déu vol dir-nos o per obrir un diàleg amb Ell en caminar pel carrer, pel camp o vora el mar. Forma part de la contemplació cristiana veure la mà de Déu en les coses creades i les circumstàncies de la vida.

La paraula de Déu és eterna i veraç. La seva Saviesa ho té tot davant del seu esguard: el passat, el present i el futur. Crist és la veritat i nosaltres estem cridats a viure en Ell. Tot es complirà tal com el Senyor ha dit. Viure en la veritat suposa no sols rebutjar tota hipocresia, mentida o falsedat, sinó també mirar de portar una vida conforme a la veritat, costi el que costi, i contribuir que la societat es basteixi sobre aquest fonament.

El diable és el pare de la mentida i intenta contínuament que hi recorrem per afalagar la nostra vanitat, per quedar bé o per esquivar les dificultats. Podem, però, rebutjar aquestes insinuacions amb la humilitat i la gràcia de Déu, perquè una vida edificada sobre la mentida no se sostindria, seria semblant a una casa edificada sobre sorra.

Com ens diu el Senyor, la veritat ens allibera (cf. Jn 8, 32) perquè mitjançant ella les cadenes del pecat es trenquen i aconseguim el bé més autèntic: la unió amb Déu.