Evangeli (Mt 9, 36-10,8)

En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.

Llavors digué als seus deixebles:

—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.

Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.

Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l'Iscariot, el qui el va trair.

Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:

—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop". Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

Comentari

L'Evangeli d'avui comença amb la compassió de Jesús. En veure aquells homes, vol el millor per a ells i, en comprovar que van sense rumb, els ofereix el millor que té: Déu mateix. Aquesta compassió el mou a actuar a favor de les persones que té al davant.

Jesús pren la iniciativa i tria els apòstols per portar Déu al món sencer. Demana pregar perquè Déu enviï obrers als sembrats. Amb aquest ensenyament de Jesús, ens queda clar que el protagonista de la salvació és Ell, no pas nosaltres; que els mitjans més importants per portar als cors la fe no són els mitjans humans, sinó els sobrenaturals. El primer no és posar en marxa activitats apostòliques, parlar, escriure, moure's d'una banda a l'altra del món. El primer és pregar. Sant Josepmaria, seguint aquest ensenyament de Jesús, escrivia “Primer, oració; després, expiació; en tercer lloc, molt «en tercer lloc», acció” [1]. L'apostolat només serà eficaç si es fonamenta en la pregària, en la unió d'amor amb Déu. I qui són aquests obrers que tanta falta fan? Tots els cristians: laics, preveres, religiosos... Tots estem cridats per Déu a portar al món sencer la bona notícia de la salvació.

Jesús fa partícips els dotze de la seva missió. Quan els escull els anomena “apòstols” que significa enviats, ja que els envia a fer allò que ell mateix va fer des de l'inici de la seva vida pública: curar malalts, ressuscitar morts, curar leprosos, expulsar dimonis. Eren tasques que sobrepassaven amb molt les possibilitats humanes d'aquells dotze homes, la majoria pescadors, sense una especial preparació.

I quin és el contingut del missatge que Jesús dona als deixebles? El Regne de Déu. Déu creu tant en la instauració del Regne del cel i en la redempció dels cors humans, que “s'atreveix”, per dir-ho així, a comptar amb els apòstols per dur-la a terme. Igual que els apòstols, tu i jo també estem involucrats en aquesta missió. Déu espera la nostra lliure resposta i cooperació perquè el Regne sigui una realitat.

Jesús també compta amb nosaltres, avui, ara, sense esperar un moment més propici, en què ens sentim més preparats i més ben disposats, cosa que mai no passarà, perquè mai serem dignes ambaixadors del seu missatge de salvació. Hem de dir que sí, ja, ara, quan Ell passa i ens ho demana: i sobre la nostra generositat, Déu ja sap formar un apòstol, eficaç i fidel.

[1] Sant Josepmaria. Camí 82