Evangeli (Mt 11, 25-30)
En aquell temps, Jesús digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
Comentari
Jesús fa la pregària en veu alta. L'evangelista recull les paraules concretes amb què es va adreçar a Déu Pare: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (vv. 25-27). Anomena Pare la primera persona de la Santíssima Trinitat i s'alegra de la predilecció pels més petits, i que a ells reveli les coses més profundes. En efecte, Déu es complau en els nens ja que, com recorda el Papa Francesc, “els nens són en si mateixos una riquesa per a la humanitat i també per a l’Església, perquè ens remeten constantment a la condició necessària per entrar al regne de Déu: no considerar-nos autosuficients, sinó necessitats d’ajuda, amor i perdó. I tots necessitem ajuda, amor i perdó”[1].
Sant Josepmaria va experimentar aquesta predilecció divina que, quan vol, il·lumina els cors dels qui el busquen amb senzillesa, perquè penetrin en la intimitat divina i capeixin què implica ser fills de Déu. Una experiència singular va esdevenir-se un dia concret, el 16 d'octubre del 1931. Anys després rememorava el que va viure aquell dia, veient complertes en si mateix les paraules de Jesús que recull Mateu: “Us podria dir fins quan, fins al moment, fins on va ser aquella primera oració de fill de Déu. Vaig aprendre a anomenar Pare, en el Parenostre, des de nen; però sentir, veure, admirar aquest voler de Déu que siguem fills seus..., al carrer i en un tramvia -una hora, hora i mitja, no ho sé; Abba, Pater!, havia de cridar. Hi ha a l'Evangeli unes paraules meravelloses; totes ho són: Ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar (Mt 11, 27). Aquell dia, aquell dia va voler d'una manera explícita, clara, terminant, que, amb mi, vosaltres us sentiu sempre fills de Déu, d’aquest Pare que és al cel i que ens donarà el que demanem en nom del seu Fill”[2].
Jesús ens ha donat exemple d'aquesta humilitat i senzillesa que admira als nens. Així ho assenyalava sant Josepmaria mentre meditava aquest passatge de l'Evangeli: “Jesucrist, Senyor Nostre, molt sovint ens proposa en la seva predicació l’exemple de la seva humilitat: apreneu de mi, que soc mans i humil de cor (Mt 11, 29). Perquè tu i jo sapiguem que no hi ha cap altre camí, que només el coneixement sincer del nostre no res enclou la força d’atreure envers nosaltres la divina gràcia”.[3]. I afegia aquestes paraules de sant Agustí: “Per nosaltres, Jesús vingué a patir fam i a nodrir, vingué a tenir set i a donar beure, vingué a vestir-se de la nostra mortalitat i a vestir d’immortalitat, vingué pobre per a fer rics”[4].
A l’escena de l'Evangeli que estem considerant, Jesús, afegeix una frase molt consoladora: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (v. 28). Ara bé, posa una condició per proporcionar el descans: “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus” (v. 29). Benet XVI es preguntava: “En què consisteix aquest jou, que en lloc de pesar alleugereix, i en lloc d'esclafar alleuja? El jou de Crist és la llei de l'amor, és el manament deixat els seus deixebles. El remei veritable per a les ferides de la humanitat –sigui les materials, com la gana i les injustícies, sigui les psicològiques i morals, causades per un fals benestar– és una regla de vida basada en l'amor fratern, que té la seva font a l’amor de Déu” [5].
[1] Francesc, Audiència general, 18 de març de 2015.
[2] Sant Josepmaria, En diàleg amb el Senyor, Resar amb més urgència. (Meditació del 24-XII-1969), n. 3.
[3] Sant Josepmaria, Amics de Déu, 97.
[4] Sant Agustí, Enarrationes in Psalmos, XLIX, 19. PL 36, 577.
[5] Benet XVI, Àngelus, 3 juliol de 2011.