Evangeli (Mc 1, 14-20)

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:

—S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:

—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.

Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.

Comentari

Després del baptisme al Jordà i d'haver vençut les temptacions al desert, sobre el que hem meditat els diumenges anteriors, Jesús es dirigeix ara a Galilea i s'instal·la a Cafarnaüm, una població situada a prop del llac de Genesaret. Era un poble de pescadors, pagesos i comerciants, ple d'activitat, on confluïen jueus i pagans, gent de tota procedència. El missatge que va venir a predicar no era dirigit a un grup tancat de seguidors, sinó que és per a tothom, per a la gent corrent que viu i s'afanya en les tasques ordinàries.

En aquest passatge de l'Evangeli, amb què Marc comença la narració de la vida pública del Mestre, se sintetitzen dos trets fonamentals del missatge i de l'activitat de Jesús.

Primer, presenta un resum del contingut essencial de la seva predicació: “el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (v. 15). La conversió suposa un canvi d'orientació. Implica un apartament del pecat per mirar dretament cap a la meta a què tots estem cridats, que és la benaurança en el regne del Cel. Però és també, una actitud d'inconformisme amb el qual es fa rutinàriament, però es pot fer millor, o altrament que rendeixi més fruits. Quan s'escolta aquesta crida de Jesús a convertir-se, alguna cosa comença a canviar a la pròpia vida. Així ho van experimentar Simó i Andreu, Jaume i Joan.

En segon lloc, amb la invitació als qui serien els seus primers deixebles perquè el seguissin (vv. 16-20), Jesús posa en marxa l'Església recolzada en uns homes senzills i corrents, que constituiria en Apòstols. D'ells i dels seus successors se servirà per actualitzar contínuament la crida universal a la conversió i la penitència que obre camí cap al Regne del Cel.

Aquells homes, afanyats en les seves tasques diàries, eren pescadors, quan Jesús els va obrir uns horitzons insospitats i ells el van seguir amb promptitud. Fins aleshores la seva feina consistia a tirar les xarxes, rentar-les, arreglar-les perquè es mantinguessin sempre a punt, vendre el peix… Però el Senyor els fa veure que, sense deixar la seva professió, ara els espera una altra pesca. La seva gran aventura va començar amb una senzilla trobada, aparentment casual. Des del moment en què es van obrir a Jesús i van ser generosos per canviar de rutines i emprendre'n el seguiment, també ells van començar a tenir un coneixement directe del Mestre. No els cridava a ser mers anunciadors d'una doctrina, sinó amics íntims i testimonis de la seva persona. Amb aquest ham, d'ara endavant serien “pescadors d'homes” (v. 17).

L'escena es repeteix a la vida de cadascun de nosaltres, si com ells, escoltem la crida i ens decidim a seguir-lo sense condicions. També se'ns obre una nova dimensió, meravellosa, divina, que omple de contingut i sentit tota la nostra existència. “Jesús ens vol desperts -deia sant Josepmaria- perquè ens convencem de la grandesa del seu poder, i perquè sentim un altre cop la seva promesa: venite post me, et faciam vos fieri piscatores hominum, si em seguiu, us faré pescadors d’homes; sereu eficaços, i atraureu les ànimes cap a Déu. Hem de confiar, doncs, en aquests mots del Senyor: ficar-se a la barca, empunyar els rems, hissar les veles, i llançar-se a aquest mar del món que Crist ens dona com a heretat. Duc in altum et laxate retia vestra in capturam!: vogueu mar endins i caleu les xarxes per pescar”^[1].

^[1] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 159.