Evangeli (Lc 9, 28b-36)

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:

—Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

—Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Comentari

Aquest segon diumenge de Quaresma ens presenta una de les pàgines més belles i reveladores de la Sagrada Escriptura: la Transfiguració de Jesús. En una muntanya alta, el Senyor va mostrar la seva glòria als tres deixebles més íntims per tal de preparar-los per a la imminent Passió. Es complia així l'anunci fet dies abans: “Us ho asseguro: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu” (Lc 9, 27). Lluc assenyala amb intenció que tot va passar “mentre Jesús pregava”.

Aquesta “aparició pasqual anticipada”, com l'anomena el Papa Francesc [1], supera les barreres de temps i espai i està carregada de significat teològic. L'apòstol Pere explicava als primers cristians: «Nosaltres hem estat testimonis oculars de sa majestat. En efecte, ell va ser honrat i glorificat per Déu Pare, quan la suprema glòria li va dirigir aquesta veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut. Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa» (2 Pe 1, 16-18).

La muntanya representa a la Bíblia la proximitat amb Déu. Allà Moisès i Elies van tenir col·loquis íntims amb el Senyor (cf. Ex 24 i 1 Re 19). Tots dos personatges apareixen ara gloriosos i parlant amb Jesús de la seva sortida (èxode) a Jerusalem. Representen la Llei i els Profetes, que anuncien el misteri de la Passió i la Resurrecció del Messies, com explicarà Jesús ressuscitat als deixebles d'Emmaús (cf. Lc 24, 1). En el passatge es revela a més “tota la Trinitat: el Pare a la veu, el Fill a l'home, l'Esperit al núvol lluminós”[2].

No obstant, l'ensenyament més important es condensa en la invitació que fa la veu sobre Jesús: “Escolteu-lo”. Moisès va anunciar que Déu suscitaria un profeta com ell, un a qui calia escoltar (cf. Dt 18,15). La veu presenta doncs el nou Moisès: el Fill que ens revela al Pare amb autoritat i que hem d'escoltar. Per això necessitem seguir l'exemple del Mestre: pujar a la muntanya de la pregària, reservar en el nostre horari uns temps diaris per dialogar exclusivament amb Déu. En aquestes estones de tracte personal i íntim, podrem dir-li amb paraules de sant Josepmaria: “Senyor nostre, aquí ens tens disposats a escoltar tot allò que vulguis dir-nos. Parla’ns; estem atents a la teva veu. Que la teva conversació, caient en la nostra ànima, inflami la nostra voluntat perquè es llanci fervorosament a obeir-te”[3].

Sant Josepmaria solia relacionar aquest passatge amb la recerca amorosa del rostre de Jesús i de la seva Humanitat Santíssima: “Jesús: veure’t, parlar-te! Romandre així, contemplant-te, abismat en la immensitat de la teva bellesa i no parar mai, en aquesta contemplació! Oh, Crist, qui et veiés! Qui et veiés per quedar ferit d’amor a Tu!”[4]. Val la pena insistir diàriament en aquestes estones de pregària, fent companyia al Senyor, amb el mateix afany que expressa el salmista: “Tu em parles dintre el cor: Busqueu la meva presència! Buscar-la és el que vull, Senyor! No t'amaguis lluny de mi! (Sl 27,8-9). La nostra humil perseverança es veurà recompensada. Moisès “no s'adonava que li resplendia tota la cara pel fet d'haver parlat amb el Senyor” (Ex 34, 29). I Jesús, que és “Llum de Llum” com confessem en el Credo, també ens anirà transfigurant amb la seva gràcia perquè el nostre dia, el treball i el tracte amb els altres s'il·luminin per la presència de Déu a la nostra ànima.

L'expressió de Pere: “Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes” expressa l'alegria de la trobada amb Déu. Remet també a les “estances eternes” que el Messies restabliria (Lc 16, 9) i que els jueus commemoraven a la festa dels tabernacles. Pere vol retenir l'instant de felicitat que li proporciona aquella estona íntima amb Déu. “Però la pregària no és aïllar-se del món i de les seves contradiccions” —ens explica Benet XVI—. L'existència cristiana consisteix en un continu pujar a la muntanya de la trobada amb Déu per després tornar a baixar, portant l'amor i la força que se'n deriven, a fi de servir els nostres germans i germanes amb el mateix amor de Déu”[5]. La prova clara que en les nostres estones de pregària estem escoltant el Fill com demana la veu del Pare és que el seu Esperit ens omple d'afany apostòlic per portar a tots la llum de Déu.

[1] Papa Francesc, Àngelus, 25 de febrer de 2018.

[2] Sant Tomàs d'Aquino, Summa Teològica 3, q. 45, a. 4, ad 2.

[3] Sant Rosari, 4t misteri de Llum.

[4] Ídem.

[5] Benet XVI, Àngelus, 24 febrer 2013.