Evangeli (Mt 3, 1-12)

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient:

—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

—Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

Comentari

L’evangeli d’aquest segon diumenge d’Advent ens presenta la figura sant Joan Baptista al Jordà. El terme ‘advent’ era emprat pels historiadors antics per descriure l'arribada a Roma dels emperadors, després d'importants campanyes militars. Tota la ciutat es preparava per a l'entrada triomfal. L’Església es prepara també per a un advent, una arribada molt més rellevant: la de Fill de Déu pel Nadal. És molt diferent de les que celebraven els poderosos, perquè s’acosta en la humilitat d’un infant posat en una menjadora. La veu del Baptista ressona en aquest temps litúrgic, a través del relat de Mateu, amb un missatge fort de conversió personal com a mitjà eficaç per preparar l'arribada del Messies.

Al relat de Mateu, criden l'atenció elements diversos. En primer lloc, el marc elegit pel precursor per exercir el seu ministeri. El Baptista no predica a la ciutat concorreguda, on el seu missatge podria arribar a molta gent alhora. Tria, en canvi, el desert, lloc inhòspit i poc habitat, que recorda per contrast el paradís perdut pel pecat original (cf. Gn 2-3). Potser el desert reflecteix geogràficament la situació de pecat que pateix la Humanitat i les seves conseqüències. El desert també va ser el lloc de la prova per al poble d'Israel, com narren els llibres de l'Èxode i dels Nombres. I va ser l'àmbit de les seves successives conversions, gràcies a l'ajuda divina provident, perquè Déu és sempre fidel a l'aliança que va fer amb el seu poble. De fet, després de ser batejat per Joan, el Fill de Déu vencerà al desert les proves que el poble d'Israel no va saber superar. El desert, en definitiva, afavoria el clima necessari de sobrietat i penitència que Joan demanava per rebre el baptisme de conversió.

Mateu diu que Joan «duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana» (v. 4). Basant-se en aquesta descripció, l'art acostuma a representar el precursor amb un aspecte extern pobre. És possible suposar, però, que Joan vestís així per significar la seva missió profètica. El llibre de Zacaries (13, 4, per exemple) dona a entendre que els falsos profetes vestien mantells rics. La gent podria reconèixer en Joan, per tant, algú que tenia autoritat per profetitzar i que no vestia com els falsos profetes. En qualsevol cas, Joan testimoniava amb l’exemple, un vestit auster i digne i una dieta exigent: la disposició interior i la preparació que predicava i exigia als oients.

L'evangelista resumeix la predicació de sant Joan amb la frase: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» (v. 2). Al text grec original s'utilitza el verb metanoein, que fa referència al canvi d'opinió i de criteri propi. En el context del passatge, suposa una transformació interior en la manera de pensar i de viure, un canvi de plantejament. És allò que la tradició de l'Església ha condensat amb la paraula “conversió”, que inclou necessàriament un fort sentit de purificació personal. Per això la versió llatina de la Bíblia va traduir la frase del Baptista amb l'expressió “feu penitència”.

El missatge del Baptista és exigent, com ho és l'Evangeli del Regne que va predicar Jesús. Sempre correm el perill de desitjar adaptar l’Evangeli al nostre criteri i a les nostres circumstàncies actuals. Certament cal saber transmetre la fe en cada moment i lloc amb el do de llengües que calgui. Però allò que es dedueix del missatge del Baptista, que s'actualitza en l’Advent, és que som els homes els que necessitem adaptar-nos a l'Evangeli, amb un canvi de mentalitat i actitud, amb esperit de penitència personal.

Com deia en una ocasió el Papa Francesc, «la veu del Baptista crida també avui als deserts de la humanitat, que són —quins són els deserts d'avui?— les ments tancades i els cors durs, i ens fa preguntar si en realitat som al bon camí, vivint una vida segons l'Evangeli. Avui, com aleshores, ens adverteix amb les paraules del profeta Isaïes: “Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes” (v. 4). És una invitació urgent a obrir el cor i acollir la salvació que Déu ens ofereix incessantment, gairebé amb tossuderia, perquè ens vol a tots i cadascú lliures de l'esclavitud del pecat»[1].

[1] Francesc, Àngelus, 6 de desembre de 2015.