Evangeli (Lc 5, 27-32)

Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:

—Segueix-me.

Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.

Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:

—Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?

Jesús els respongué:

—El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Comentari

Podem raonablement pensar que Mateu, per la posició social i econòmica que ocupava, podia pagar-se un metge en cas que ho requerís. De fet, l'evangeli ens diu que, després d'haver trobat Jesús “va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva”. Només les persones acabalades podien permetre's una despesa com aquella.

Mateu, però, encara que hagués disposat totes les seves riqueses per mirar de guarir el cor, no ho hauria aconseguit mai. No pas per manca de diners, sinó perquè la malaltia del cor no era física, sinó espiritual.

La misericòrdia de Déu és gratuïta. El perdó, com l’amor, no es pot comprar. Sí que es pot aconseguir el silenci, fins i tot l'oblit. El perdó, no.

Déu, que no ens posa un preu per assolir el seu perdó, sí que posa una condició: el penediment. Encara que ni tan sols aquest ha de ser perfecte, com veiem a la paràbola del fill pròdig. Només cal el desig de tornar i fer un primer pas per emprendre el camí a casa.

En Quaresma, l’Església ens convida a la conversió. A tornar a casa. A emprendre el camí de tornada a Déu. A deixar totes les coses i posar-se en camí.

Els sants ens han ensenyat que el camí de tornada a casa es recorre moltes vegades al llarg de la vida. De fet, fins i tot moltes vegades al dia. La crida a la conversió és contínua, igual que l'anhel profund de felicitat i donació que batega al fons del cor.

Demanem al Senyor que ens concedeixi “un cor penedit i humiliat” (Sl 51, 19). Acudir al sagrament de la Penitència i mostrar al Senyor amb senzillesa les nostres ferides perquè Ell les guareixi, ens ajudarà a continuar més lleugers i joiosos pel camí de la vida.