Evangeli (Lc 9, 43b-45)
Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
—Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.
Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.
Comentari
Jesús és admirat allà on va. La gernació s'amuntega per escoltar-lo, per rebre una paraula d'alè, una mirada de tendresa; el porten malalts perquè els guareixi, endimoniats perquè els alliberi. La seva fama travessa les fronteres de Galilea i Judea.
Els deixebles, en contemplar el Senyor, s'omplirien d'orgull i d'emoció. A més, ells mateixos han participat de la seva missió: han proclamat el regne de Déu i guarit malalts per tot arreu. Per això els resulten xocants les paraules que els dirigeix: “el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes”.
És veritat que, durant els dies previs, havia començat a anunciar obertament què li passarà a Jerusalem; com serà rebutjat pels ancians, summes sacerdots i escribes, serà executat i ressuscitarà al tercer dia (Lc 9, 22). Es resisteixen, però, a acceptar-ho: no entenen, els resulta fosc, no són capaços de captar-ne el sentit. Fins al punt que els feia por preguntar-li.
Lluc evidencia que entre Jesús i els deixebles hi havia certa diferència davant del que diu, de manera que els ensenyaments de Jesús no s'acaben d'entendre.
Ells tenen al cap la restauració del Regne d'Israel, seure a dreta i esquerra del Senyor quan estigui a la seva glòria; els agrada discutir sobre qui serà el més gran. Ell comença a identificar-se amb el servent del Déu sofrent, que pateix i mor. Servir és la veritable manera de regnar.
La lògica de Déu sempre és diferent de la nostra, com va revelar Déu mateix a través d'Isaïes: «Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus» (Is 55, 8). Per això, seguir el Senyor requereix una conversió profunda, un canvi en la manera de pensar i de viure. Cal obrir el cor a l'escolta per deixar-se il·luminar i transformar interiorment.
Com el Papa Benet XVI assenyalava: «Un punt clau en el qual Déu i l’home es diferencien és l’orgull: en Déu no hi ha orgull perquè Ell és tota la plenitud i tendeix tot ell a estimar i donar vida; en nosaltres els homes, en canvi, l’orgull està arrelat íntimament i requereix constant vigilància i purificació. Nosaltres, que som petits, aspirem a semblar grans, a ésser els primers; mentre que Déu, que és realment gran, no tem abaixar-se i fer-se l’últim» (Àngelus, 23 de setembre de 2012).