Evangeli (Lc 13, 1-9)

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:

—¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

I va afegir aquesta paràbola:

—Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:

—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?

Ell li respongué:

—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dona fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Comentari

La invitació de Jesús a la conversió personal continua essent urgent. Els interlocutors de Jesús pensaven que la causa d'algunes desgràcies i injustícies eren els pecats d'aquestes víctimes. Fins i tot els deixebles van manifestar aquesta mateixa mentalitat quan van trobar el cec de naixement: “Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?” (Jn 9, 2). Es feien a si mateixos jutges inapel·lables de les consciències alienes. Jesús els retreu aquesta actitud, ja que no examinen la seva vida íntima: desconeixen l'estat de l’ànima, de manera que no es converteixen.

La conversió és tornar-se a Déu i, amb la seva llum, reconèixer el pecat propi i emprendre una vida nova, segons les paraules del Salm: “Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor; per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes. (...) Ara reconec les meves faltes,

tinc sempre present el meu pecat” (Sl 51, 3.5). “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare”, recordava el Papa Francesc en convocar el jubileu extraordinari de la misericòrdia[1].

La paràbola de Jesús ens parla de la paciència de Déu. L’amo de la figuera fa tres anys que espera que l’arbre doni fruit i està disposat a esperar un quart any, ja que el vinyater li ha promès que farà tot el possible perquè la següent collita no torni a ser infructuosa.

Certament, “el Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor” (Sl 103, 8). Aquesta paciència divina, però, no pot ser pas excusa per endarrerir la conversió, per deixar d'acudir una vegada i una altra a les fonts de la gràcia divina: els sagraments, la saba divina que xopa i vivifica la nostra ànima i ens converteix en persones que donen fruit.

[1] Francesc, Misericordiae vultus, n. 1.