Evangeli (Mc 9, 2-13)

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:

—Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:

—Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d’entre els morts”.

Després preguntaven a Jesús:

—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?

Jesús els respongué:

—És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura.

Comentari

Jesús vol nodrir l'esperança dels deixebles, manifestant-ne la glòria davant Pere, Jaume i Joan. Puja a una muntanya alta, acompanyat en primer lloc pels tres deixebles, de manera anàloga a com Moisès va pujar la muntanya Sinaí acompanyat per Aaron, Nadab i Abihú, seguits pels ancians del poble (cf. Ex 24, 9). Els mateixos tres apòstols serien aquells a qui cridaria a Getsemaní perquè l'acompanyessin més de prop, mentre els altres quedaven una mica més retirats del lloc on Jesús resava en agonia (cf. Mc 14, 33). Contrasten les escenes d'esplendor joiosa i patiment angoixat en què Pere, Jaume i Joan l'acompanyen. Alhora, ambdues estan inseparablement relacionades. No hi ha glòria sense creu.

Pere no pot fer callar l’alegria i exclama: “Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies” (v. 5). La petició expressa el desig de tot cor humà de romandre per sempre contemplant amb goig la glòria de Déu. A això som cridats: a la benaurança. Amb els mateixos sentiments clamava sant Josepmaria fent oració mentre predicava: “Jesús: veure’t, parlar-te! Romandre així, contemplant-te, abismat en la immensitat de la teva bellesa i no parar mai, en aquesta contemplació! Oh, Crist, qui et veiés! Qui et veiés per quedar ferit d’amor a Tu!” (Sant Rosari, 4t misteri de la llum).

El Papa Francesc, glossant l’episodi de la Transfiguració, es detenia a comentar dues paraules: pujada i descens: “Nosaltres tenim la necessitat d’apartar-nos, de pujar dalt la muntanya en un espai de silenci, per retrobar-nos a nosaltres mateixos i percebre millor la veu del Senyor. Això és el que fem en la pregària. Però no ens hi podem quedar! La trobada amb Déu en la pregària ens empeny a baixar de la muntanya i tornar a baix, novament a la vall, on trobem molts germans afeixugats per fatigues, malalties, injustícies, ignoràncies, pobresa material i espiritual. Als germans nostres que es troben en dificultat, estem cridats a portar-los els fruits de l’experiència que hem fet amb Déu, compartint amb ells els tresors de la gràcia rebuts” (Àngelus, 16 de març de 2014).