Evangeli (Mc 8, 1-10)

Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:

—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny.

Els deixebles li preguntaren:

—D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?

Jesús els preguntà:

—Quants pans teniu?

Ells li respongueren:

—Set.

Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. Eren unes quatre mil persones.

Jesús els va acomiadar, i tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.

Comentari

Quina seria la força de la paraula de Jesús, la bondat que irradiava i l'esperança que infonia que arrossegaven la multitud! Hi van darrere d'ell sense fer gaires càlculs per a les seves provisions. Alguns fins i tot havien arribat de lluny per escoltar-lo. Aquestes persones ens ensenyen a traduir en obres el desig de conèixer més el Senyor. Potser encara no comprenen exactament el sentit sobrenatural de la missió, però saben posar sacrifici en allò que paga la pena.

Jesús es compadeix sincerament per ells. Hi palesa que no és un simple líder que cerca la realització d'un ideal abstracte, sinó que mira per cada persona en concret. Els ha donat l'aliment dels seus ensenyaments i ara, a més, els donarà l'aliment material perquè no defalleixin. Nosaltres, que volem ser apòstols del Senyor, podem aprendre a interessar-nos per cada persona en la seva singularitat: l'amor que Déu posa en nosaltres fa que ens preocupem per la salut espiritual i física dels altres. L'amor diví es manifesta també en els detalls més materials.

“La gent en va menjar i quedaren saciats”. (v. 8). El miracle que el Senyor obra està marcat per l'abundància. Els qui havien anat darrere d'ell –i nosaltres amb ells– reben una àmplia confirmació que Jesús no abandona els qui aposten per ell.