Evangeli (Mt 20, 1-16)

Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué:

—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:

—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

Ells li responen:

—És que ningú no ens ha llogat.

Els diu:

—Aneu també vosaltres a la meva vinya.

Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:

—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari i deien:

—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

L’amo va respondre a un d’aquests:

—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?

Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Comentari

Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya.

La feina de l'home forma part del pla diví. Déu ha creat les persones perquè treballin i vol que el treball humà sigui camí per dur a terme l'obra de la creació i l'obra de la redempció.

“Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?” En ser cridat a la vinya a treballar, l'home participa de l'obra creadora de Déu, perquè l'home, treballant, ha d'imitar el Creador. Per això ha de mirar de fer la seva feina amb perfecció i per amor.

Però a més el treball ha estat assumit per Crist, com va ensenyar sant Josepmaria: “En haver estat assumit per Crist, el treball se’ns presenta com una realitat redimida i redemptora” [1]. Redimida perquè la feina de cadascú, feta acabadament i per amor de Déu, contribueix a completar l'obra de la Creació. Redemptora perquè el Senyor també ens ha redimit amb els anys de vida de treball a Natzaret.

La feina és un mitjà de santificació per a l'home. “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers. Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari”.

La feina duta a terme com a realitat volguda per Déu ens apropa a ell i esdevé camí cap al cel. El denari de què parla la paràbola és la vida eterna que ens espera i que anem vivint a la terra, en part, per mitjà d'un treball santificat, santificant i santificador [2].

[1] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 47

[2] Cf. Sant Josepmaria, Carta 31-V-1954, n. 17. Citat en: Fernando Ocáriz, Carta, 28-X-2020, n. 3.