Evangeli (Lc 7, 19-23)

En aquell temps Joan va cridar dos dels seus deixebles i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»

Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:

—Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”

Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs. Jesús, doncs, els respongué:

—Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Comentari

Els deixebles de Joan Baptista van entrar en contacte amb Jesús en circumstàncies crítiques per a ells. El seu mestre, després d'una predicació que va sacsejar el poble d'Israel, havia estat empresonat. Aleshores podria semblar que la seva missió havia esdevingut un fracàs.

En aquesta situació de desànim, Joan no es va quedar inactiu. Continuà amb la missió d'assenyalar la presència de l'Ungit de Déu; ara, però, de manera més subtil. Demana a dos deixebles que vagin i preguntin directament a Jesús si és en ell en qui deuen posar les seves esperances: «Ets tu qui ha de venir o n’esperem un altre?»

L'Evangeli apunta que, just llavors, el Senyor va fer moltes guaricions i prodigis. Així, els enviats de Joan van tenir una experiència en primera persona de qui és Crist i podrien dir que havien vist i sentit les meravelles que obra.

A Jesús no se'l coneix plenament per referències de tercers. No n'hi ha prou de llegir alguna cosa sobre ell o admirar-se davant de paraules belles que algú més diu. Conèixer-lo és tenir-ne una trobada en primera persona, a través de la pregària i dels sagraments, especialment l'Eucaristia. Aleshores ens adonem que ens canvia la vida i que paga la pena posar en ell les nostres esperances.