Evangeli (Mc 3, 1-6)
Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:
—Aixeca’t i posa’t aquí al mig.
Llavors els pregunta:
—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
Comentari
Són comptades les ocasions en què els evangelistes deixen veure alguna reacció d'indignació de Jesucrist. Ell, que és tot puresa i santedat, acollia els pecadors que se li atansaven sense cap objecció ni mostrar pas acritud o duresa. Tot i això, sembla que Jesús simplement perdia la paciència amb aquells fariseus que miraven amb lupa tot el que feia per trobar-hi algun indici que estigués trencant la Llei.
Què tenia el pecat d'aquests fariseus per provocar la indignació i tristesa de Jesús? Diu l'evangeli que al Senyor li feia mal “l’enduriment del seu cor”. Allò que provoca dolor al Crist era l'obstinació de no voler acceptar les explicacions sobre el sentit autèntic de la Llei. Es tracta d'una ceguesa davant l'acció de la misericòrdia de Déu, que desborda els límits que els fariseus volien imposar a través d'una regulació excessiva de la pràctica religiosa.
La indignació i la tristesa del Crist manifestaven alhora la seva tendresa: ell patia en veure que hom rebutjava el meravellós do de la misericòrdia. Per això, no és una reacció que faci menys amable la figura de Jesús; sinó, ben al contrari, la fa encara més atractiva. Si el Crist se sent ferit davant el rebuig del regal de la seva misericòrdia, quanta alegria més li donarem si sabem acollir-la amb agraïment! Una joia que es multiplica quan el Senyor veu que nosaltres aprenem a mirar també amb compassió els altres, sense posar-hi condicions a l'acció de la seva misericòrdia.