Evangeli (Lc 17, 7-10)

Jesús digué als seus deixebles:

—¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer”.

Comentari

A l'evangeli d'avui el Senyor ens mostra un camí més profund de coneixement d’un mateix: saber que estem per servir. La crida universal a la santedat consisteix a identificar-nos amb el Crist i cal no oblidar que “el Fill de l'Home no ha vingut a ser servit, sinó a servir”. [1]

Si som conscients que estem per servir, en arribar el final del dia i veure que hem ajudat i estat a disposició de les necessitats dels altres, podrem concloure, tal com Jesús ens diu: “Som uns servents inútils; no hem fet més que el que havíem de fer”.

El fet de ser cristià implica aprendre del Senyor, mirar de seguir-ne l’exemple; i Ell va per davant ensenyant-nos el servei. Després de rentar els peus als Dotze, els diu: “Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres (…). Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica”[2].

L'exemple de Jesús ens pot il·luminar per entendre la vida com a servei: visc per estimar i estimar és servir. Podem imitar el Senyor i servir en mil detalls concrets que fan la vida agradable a les persones amb qui convivim o treballem. Des del compliment acurat i detallat de la feina professional fins a pregar per les persones que necessiten la nostra oració. Si entenem la vida així, serem feliços, amb una felicitat nova que omple el nostre cor.

[1] Mt 20, 28

[2] Jn 13, 15.17