Evangeli (Mt 18, 21-35)

Aleshores Pere preguntà a Jesús:

—Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

Jesús li respon:

—No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.

Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:

—Paga’m el que em deus.

El company se li va llançar als peus i li suplicava:

—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.

Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. El senyor va fer cridar aquell home i li digué:

—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?

I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Comentari

Avui el Senyor parla de la necessitat del perdó servint-se d'una conversa amb l'apòstol Pere. Aquest s'apropa a Jesús, amb confiança, per preguntar-li: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci?” La convivència estreta de Jesús amb els Apòstols dona peu a Pere a preguntar-li per una actitud que ha trobat en Jesús i que resulta costosa: el perdó als altres.

Pere demana al Senyor quantes vegades s’ha de perdonar: fins a set? En el llenguatge de la Bíblia, set indica plenitud. La mirada de Pere és generosa: reconeix la necessitat de demanar perdó. No manté davant la culpa aliena una actitud defensiva de la qual cal fugir, impedint així atorgar el perdó.

Jesús li contesta que ha de perdonar setanta vegades set. És a dir, sempre. La mirada de Déu és de plenitud: no hi ha d’haver límit en el perdó. Després, posa l'exemple del servidor a qui l’amo perdona un deute enorme: deu mil talents, una quantitat astronòmica. En canvi, el servidor no perdona més tard al company una quantitat insignificant en comparació de la que ell havia estat perdonat.

L'ensenyament acaba amb unes paraules de Jesús on relaciona el perdó als altres amb el perdó rebut del Pare celestial. “Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà”. Si perdonem, Déu ens perdona; si no perdonem, no rebem el perdó de Déu.

Amb aquest exemple el Senyor ens vol fer entendre que el perdó als altres procedeix del perdó que Déu ens concedeix sempre. Així com Déu mai no es cansa de perdonar-nos, nosaltres hem de lluitar per perdonar sempre els altres.

En el camí quaresmal que estem seguint, contemplem avui amb assossec la meravella del perdó que Déu ens dona a mans plenes al sagrament de la penitència. A més, agraïts i amb la gràcia de Déu, lluitem per comportar-nos així amb els germans quan ens ofenguin.