Evangeli (Lc 10, 21-24)

En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:

—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:

—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Comentari

Seguint amb la preparació per al naixement del Senyor, l'Església ens proposa avui un evangeli en què Jesús, curull del goig de l'Esperit Sant, lloa el seu Pare per haver escollit els senzills per revelar-los el misteri d'Amor.

A l'inici, el text ens pot cridar l'atenció perquè Jesús presumeix que el Pare no hagi mostrat aquestes coses als “savis i prudents”.

La saviesa és un do de l'Esperit Sant, potser el més preciós de tots; mentre que la prudència és una virtut cardinal que ens mena a identificar i voler el bé a cada situació.

Per què aleshores sembla que hi ha cert menyspreu en les paraules de Jesús cap als savis i prudents? No hi ha dubte que el Senyor, amb aquesta expressió, vol atreure la nostra atenció davant dels falsos savis i prudents.

De fet, Jesús ens posa de model els nens perquè ells són els mestres de la veritable saviesa i prudència divines.

Els petits no es guarden res per a ells, ho donen tot als pares, de la mateixa manera que la saviesa ens porta a estimar i assaborir únicament Déu.

Així mateix, els nens tenen una mirada clara i senzilla sobre allò que veuen, la qual els atorga la capacitat de convertir ràpidament en acció allò que coneixen de la realitat. No s'aturen pas gaire a pensar les conseqüències de les seves accions o com seran vistes pels altres.

El Senyor vol que també nosaltres ens fem petits perquè Ell es pugui fer gran en nosaltres, i no malgrat nosaltres. Amb aquest desig i aquesta actitud, Ell s'encarregarà de fer-nos veure les coses, les situacions i les persones amb els ulls.