Evangeli (Lc 18, 35-43)
Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li feren saber que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar: “Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!”
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, tingues pietat de mi!”
Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
—Què vols que faci per tu?
Ell respongué: “Senyor, fes que hi vegi”.
Jesús li digué:
—Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.
A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.
Bartimeu, cec i pobre, busca i espera qui el pugui treure de la seva situació de necessitat. A la vora del camí demana almoina, pidolant, per poder menjar i tirar endavant El seu cor, però, cerca una mica més. L'horitzó de la seva vida va més enllà d’allò que és material. Busca el sentit ple de l’existència.
Un dia Jesús passa per on ell és i li canvia la vida. El dia que Jesús arriba a Jericó i s'acosta on és ell, Bartimeu, s'adona de seguida que s’esdevé quelcom diferent de la resta dels dies: “passava molta gent”. Tenia el cor alerta i va preguntar què era el que estava ocorrent. Li van contestar: “és Jesús Natzarè, qui passa”. I immediatament es posa a cridar: “Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!”
Mogut per la força de l'Esperit Sant i amb un cor humil, Bartimeu reconeix en Jesús el Messies. I per això crida. Necessita diners per poder menjar; sobretot, però, necessita trobar el Messies, el Salvador. I quan el troba no deixa que passi l’oportunitat de poder ser amb Ell.
Al voltant de Bartimeu molts el reprenen i li manen callar. Potser pensaven que molestava el Mestre. No coneixen Jesús. Jesús ha vingut a l’encontre dels qui tenen fam i set d'Ell.
Bartimeu no calla, encara que és recriminat, sinó que crida més fort: “Fill de David, tingues pietat de mi!”
Jesús, que l’havia sentit des del principi i s'havia commogut, mana que portin Bartimeu a la seva presència i li pregunta: “Què vols que faci per tu?” La resposta és: “Senyor, fes que hi vegi”. I es fa el miracle.
Jesús busca les ànimes una per una. Vol tenir una trobada personal amb cadascuna. Vol que el busquem i que tinguem fam i set d'Ell. Jesús no s'imposa pas a les nostres vides sinó que “demana l’almoina d’una mica d’amor” [1].
De Bartimeu, en podem aprendre força coses, sobretot la fe que ens porta a buscar el Senyor malgrat els obstacles. A seguir el que ensenyava sant Josepmaria en un punt de Camí: «Tot regalant-te aquella història de Jesús, t’hi vaig posar com a dedicatòria: “Que busquis Crist: Que trobis Crist: Que estimis Crist”. Són tres etapes claríssimes. ¿Has intentat, si més no, de viure la primera?» [2]
Buscar-lo és no deixar de posar els mitjans per trobar-nos amb Ell. No deixar de buscar-lo a la Paraula i als sagraments, que són els camins pels quals ens trobem amb Ell.
[1] cfr. Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 179.
[2] Sant Josepmaria, Camí, n. 382.